Amb molt secretisme. Així han treballat Junts pel Sí i la CUP. No volien que cap filtració pogués sabotejar mesos de treball i negociacions. I, finalment, aquest dilluns han presentat al Parlament la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República. Aquest és el text que entrarà en vigor el dia 2 d'octubre si guanya el 'Sí' en el referèndum.

Si s'imposa el 'No', la Llei quedarà en paper mullat i es convocaran unes noves eleccions autonòmiques. Però, si tot evoluciona com preveu l'executiu que encapçala Carles Puigdemont, aquest text legislatiu esdevindrà la norma suprema mentre no s'aprovi la Constitució catalana. Però, què passarà fins aleshores? Quins dies marcaran el calendari polític català abans de l'1-O? Quines garanties encara s'han de concretar? A continuació, detallem els passos que se seguiran des d'ara i fins a la proclamació de la nova República catalana.

Les dates imprescindibles del mes de setembre

Tot i que les vacances parlamentàries van finalitzar el passat 16 d'agost, fins la setmana que ve no hi ha el primer ple del nou curs. Els propers dies 6 i 7 de setembre es podria aprovar la Llei del referèndum. Per tant, a finals de la setmana que ve el govern català podria signar ja el decret de convocatòria de l'1-O. Pocs dies després, i amb l'escalada política que pot comportar aquesta signatura oficial, arribarà una nova diada. L'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural consideren que l'11S pot ser un punt d'inflexió que demostrarà "la força de la gent al carrer". Tan sols 4 dies després, el 15 de setembre, arrencarà la campanya oficial per al referèndum.

Un mes farcit de dies que -històrics o no- poden determinar el futur immediat del país. Els esdeveniments també estaran condicionats per la resposta del govern espanyol a les decisions i determinació que s'emprengui a Catalunya. De fet, la cambra catalana també té previst un ple durant la campanya electoral del referèndum, els dies 20 i 21.

Serà possible una votació 'com sempre'?

El passat 4 de juliol, el dia que Junts pel Sí i la CUP van presentar la Llei del referèndum, l'etiqueta #comsempre va fer fortuna. Jordi Turull i Marta Rovira, en un acte al Teatre Nacional de Catalunya, van repetir insistentment que l'1-O serà el més semblant possible a qualsevol altra comtessa electoral. Hi haurà un cens electoral, podran participar tots els majors de 18 anys que tinguin dret a vot, els col·legis estaran oberts… és a dir, com sempre.

Les butlletes s'emetran en català, castellà i, com gairebé sempre, en occità. I, alhora, aquell mateix dia Turull -que encara no era conseller sinó president del grup parlamentari de Junts pel Sí- i Rovira van detallar que la Llei del referèndum preveu la creació d'una Sindicatura Electoral i la presència d'observadors internacionals per validar tot el procés electoral. Segons va avançar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al rotatiu britànic "Financial Times" la setmana passada, el govern ja té les urnes per al referèndum. "Ja tenim més de 6.000 urnes. No veig com l'Estat -espanyol- pot aturar-ho", assegurava Puigdemont.

Tot i així, encara queden altres serrells per resoldre. Com per exemple, com s'elaborarà el cens, qui ocuparà la Sindicatura Electoral o a quins col·legis es podrà anar a votar. Unes concrecions que s'hauran de resoldre durant els pròxims dies. El compte enrere ja ha començat. I caldrà veure, per exemple, quina resposta hi haurà des d'alguns ajuntaments com el de Barcelona, capital del país, o de Lleida -on Àngel Ros ja ha advertit que no cedirà espais municipals per celebrar el referèndum.

La Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República: pas a pas fins al nou estat català

Si guanya el 'Sí' en el referèndum de l'1-O, s'iniciarà un període de 6 mesos que vindrà determinat pels punts clau que recull la Llei de transitorietat jurídica. Un cop esgotada aquesta etapa, coneguda com a procés constituent, el president o presidenta del govern dissoldrà el Parlament i es convocaran eleccions constituents.

L'Assemblea constituent elegida serà l'encarregada de redactar una proposta de Constitució, que necessitarà una majoria de 3/5 parts dels membres del ple per donar llum verda al text. Finalment, aquesta proposta se sotmetrà a referèndum i, si és ratificada per la ciutadania, es dissoldrà l'Assemblea constituent i es convocaran les primeres eleccions de la nova República catalana.

La Llei de transitorietat sembla que s'aprovarà abans de l'1-O i, per tant, tant els votants del 'Sí' com del 'No' coneixeran les conseqüències d'una o altra opció. Aquest text concreta, en 89 articles i 3 disposicions finals, què passarà si s'imposa el 'Si' en el referèndum. Alhora, la Llei esdevindrà la norma suprema de l'ordenament jurídic català. Per això, detalla elements que podrien generar alguns dubtes.

Per exemple, preveu la doble nacionalitat, catalana i espanyola, o la cooficialitat del català, el castellà i l'aranès. També deixa molt clar que hi haurà una continuïtat amb el dret vigent. Tan pel que fa a les normes locals, autonòmiques i estatals com també les de la Unió Europea o el dret internacional i els tractats vigents a Catalunya.

D'altra banda, el text especifica algunes figures institucionals, com el cap de l'Estat. Aquest càrrec l'assumiria l'actual president de la Generalitat, que també dirigiria, com fins ara, l'acció del propi executiu. Els canvis que també s'emprendran de forma immediata són els que afecten al poder judicial. Un exemple és el Tribunal Superior de Justícia, que es convertirà en el Tribunal Suprem de Catalunya -l'òrgan judicial superior de l'organització. Altres fets, amb una connotació política evident, és que la Llei contempla que els jutjats i tribunals anul·lin els processos penals contra els investigats o condemnats pel procés independentista o la creació d'un nou estat català.

Punt i final al 'processisme'

Per tant, la Llei concreta algunes coses, d'altres s'especificaran o escolliran durant el procés constituent -amb la participació activa de la ciutadania. El diputat cupaire, Benet Salellas, va assegurar aquest dilluns que amb l'aplicació d'aquesta llei es posarà punt i final al "processisme".

Segur que seguiran altres processos, però l'anomenat "procés català" té els dies comptats si se segueixen aquests tempos: celebració del referèndum, 6 mesos de procés constituent i 6 mesos més per elegir l'Assemblea Constituent, redactar el text constitucional, ratificar-lo i elegir el nou Parlament republicà. Aquest és el calendari que, encara que sense defensar-lo aferrissadament -conscients de les dificultats que pot tenir tot plegat-, avalen els diputats Lluís Corominas, Jordi Orobitg, Benet Salellas i Gabriela Serra, ponents de la Llei de transitorietat. El camí segueix obert i els tempos, també.