És puntual. Ni un minut abans ni un minut més tard. Arriba acompanyat del seu company de tàndem al Congrés espanyol, Joan Tardà. Saluda i busca una sala tranquil·la per reunir-nos. Els darrers mesos passa més dies a Madrid, centre neuràlgic de l’estat espanyol, tot i així, aprofita que és a Barcelona per citar-nos al carrer Calàbria, a la seu d’ERC a la capital catalana. Analitzem amb ell la convocatòria d’un referèndum, l’actitud del govern espanyol per resoldre la qüestió catalana i el posicionament dels "Comuns" davant d'una possible votació.

"Els votants dels 'Comuns' participaran en el referèndum sense saber què pensa Colau, Coscubiela, Rabell o Domènech"

Assegura que és partidari d’avançar el referèndum, per exemple, al mes de juny perquè "l’estat espanyol mai pactarà amb Catalunya". Tot i així, explica que líders del PP i del PSOE li han reconegut, en privat, que "caldria un acord com l’escocès" per conèixer quin ha de ser l’encaix de Catalunya dins d’Espanya. En aquest sentit, considera que davant la convocatòria d’un referèndum, els votants dels "Comuns" participaran "sense saber què pensa Colau, Coscubiela, Rabell o Domènech". Per això, defensa que la seva formació ha d’aconseguir "interpel·lar aquests votants republicans i d’esquerres que, tard o d’hora, s’han d’apropar a aquest procés perquè és l’únic canvi possible". 

Com han vist des del Congrés espanyol la inhabilitació de Francesc Homs?

És indecent que un senyor sigui inhabilitat, simplement, per donar el vistiplau a una consulta. A l’estat espanyol es pot votar Pedro Cuevas, l’assassí de Guillem Agulló, i no Francesc Homs. Ja sabíem la inhabilitació de Mas, Ortega, Rigau i Homs. Com segurament la de Forcadell o de Junqueras. Cal recordar, i això no ho dic amb alegria, que el PP ho utilitza per guanyar eleccions.

Si Homs volgués ocupar l’escó provocaria un xoc amb el govern espanyol?

És un tema delicat però ara qui ha de prendre una decisió és Francesc Homs. I nosaltres ho respectarem i estarem al seu costat pel que necessiti. Hi ha una frase del Lluís Llach que a mi m’agrada molt: "Farem una determinada cosa quan li vagi pitjor a l’estat espanyol". Jo crec que això ha de ser, fins i tot, el leitmotiv del procés. Tenim dret a escollir el moment a partir del qual només hem de respectar la legalitat catalana.

"Rajoy, l’estat espanyol, el TC, el PSOE, Ciutadans… fan el que fan perquè així poden aconseguir uns rèdits electorals"

Per què el govern espanyol utilitza la via judicial per intentar solucionar el procés polític català?

Jo sempre dic als companys dels "Comuns": "No pensis en un elefant rosa". Rajoy, l’estat espanyol, el TC, el PSOE, Ciutadans… fan el que fan perquè així poden aconseguir uns rèdits electorals. Amb ells és impossible poder pactar un referèndum. Només seria possible si un David Cameron governés a Espanya, que és molt complicat, o si Alberto Garzón guanyés per majoria absoluta a l’estat, que és encara més difícil. 

L’executiu de Rajoy portarà els pressupostos catalans al TC. Això pot condicionar, d’alguna manera, la convocatòria del referèndum?

No. Com diu Junqueras: "Algú dubta que jo faré tot el que faci falta?". O com afirma Romeva: "Anem a totes". L’estat espanyol pot fer el que consideri, però nosaltres continuarem amb aquest procés. I ho intentarem fer sota la legalitat catalana. Tothom sap que es publicaran unes lleis constituents, la més important és la de transitorietat jurídica, per conformar un nou marc legal. 

Des de Madrid tenen el convenciment que l’executiu català convocarà el referèndum?

Aquesta és més una pregunta per a ells que no pas per a nosaltres. Tot i així, la percepció que tenim és que han passat d’un estadi de menysteniment envers el que passa a Catalunya a una fase de prudència. Ens voldrien enfadats i cridant però quan han vist que els diputats d’ERC tots tenim procedències molt diferents, això els ha provocat indignació, sorpresa i por. Jo crec que la política madrilenya creu que això va de veritat.

Sempre han afirmat que intentaran, fins l’últim moment, negociar. Estaríeu disposats a pactar-ho tot sobre la convocatòria d’un referèndum?

Quan Puigdemont diu referèndum o referèndum està dient democràcia o democràcia. Jo crec que la imatge dels catalans asseguts a una taula esperant que algú s'assegui a l’altre costat amb voluntat per parlar de tot és molt positiva i democràtica. Però hi ha límits! El referèndum es farà sí o sí. De fet, estem parlant de ciència ficció política perquè el PP mai pactarà res amb nosaltres perquè, immediatament, perdria el govern i passaria a la història com un traïdor de la seva classe i el seu partit.

Es pot negociar la pregunta?

Jo no en sóc partidari. La senzillesa és el millor que hi ha al món.

Li agrada la proposta de pregunta de la CUP?

Sí. Jo preguntaria: Està vostè d’acord en l’assoliment d’una República Catalana? Per tant, amb resposta de sí o no. El que necessitem és que la ciutadania entengui bé la pregunta.

En català i occità?

Sí, i també en castellà. De fet, l’Anna Gabriel ja va matisar-ho.

"Jo sóc partidari d’avançar el referèndum"

La data també seria negociable? El límit és el mes de setembre?

Sí. Jo crec que és molt important que Catalunya i els polítics catalans puguem dir que, fins l’últim moment, es va intentar parlar. Estem en un estat que té fòbia a la democràcia. Però la data no pot ser més enllà de la tardor, no ho podem dilatar més. Jo sóc partidari d’avançar el referèndum.

Al mes de juny?

Sí, per exemple.

Estarà tot a punt perquè es pugui celebrar al mes de juny?

Jo crec que el millor que ens ha passat durant aquest últim any és que hem trencat amb l’independentisme màgic. La gent veu que la independència de Catalunya no ha de durar 48 hores, ha de ser permanent. Això comporta responsabilitat i tenir-ho tot preparat. Tant de bo tot estigui preparat per fer-lo al més aviat possible. Si continua aquesta ofensiva judicial, probablement, s’haurà d’avançar la data.

Per exemple, si el cas de Forcadell va més ràpid del que es preveu?

No. Aniran en contra de Forcadell o de Junqueras, però em refereixo a inhabilitacions massives, tancament del Parlament o atacar els diputats de Junts pel Sí o la CUP.

Suspensió de l’autonomia?

No. És cert que fa uns anys que es parla de l’article 155 però no crec que l’apliquin. Ells ja tenen una maquinària de poder i mediàtica que va en contra del procés i amb això ja fan… no necessiten res més!

Quina posició tindrà Podem quan arribi el referèndum?

La cúpula d’En Comú Podem no farà absolutament res.

"Coscubiela s’alinearà amb l’unionisme més reaccionari, acabarà afirmant el mateix que diu Ciutadans: que som una colla de bojos que volem trencar la unitat de la pàtria"

Ni una crida a la participació?

No, res. Jo estic convençut que els votants dels "Comuns" aniran a votar sense saber què pensa Colau, Coscubiela, Rabell o Domènech. És feina nostra fer campanya pel "sí" i ser grans defensors dels demòcrates del "no". Coscubiela s’alinearà amb l’unionisme més reaccionari, acabarà afirmant el mateix que diu Ciutadans: que som una colla de bojos que volem trencar la unitat de la pàtria. Domènech no dirà res. Colau un dia dirà que sí, l’endemà que no i un altre no ho sé. Tota la maquinària mediàtica es posarà en funcionament. A mi em preocupa més el "no" soterrat que el "no" clar i barroer del PP, el PSOE i Ciutadans. Potser tenim la declaració d’algun diputat o líder que es desmarca però el discurs general serà de silenci. Per això, intentem interpel·lar els seus votants. Són republicans i d’esquerres que, tard o d’hora, s’han d’apropar a aquest procés perquè és l’únic canvi possible. De fet, la millor notícia per a l’estat espanyol és fer un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. És una gran notícia per a les nacions sense estat. La cúpula dels "Comuns" saben molt bé, o no, que poden governar una comunitat autònoma però potser no una república. Estan en contra del procés perquè no el lideren. Al final, molts d’ells pensen que no ens mereixem la seva ajuda.

Van ser primera força a Catalunya en les eleccions espanyoles. És la formació catalana amb més representació al Congrés espanyol.

Van guanyar dues vegades les eleccions espanyoles però caldria analitzar bé la conjuntura d’aquells comicis. Saben que en una futura república catalana, ells perden el relat de les esquerres. Ells pensen que són els bons. El seu discurs és: espereu que a Galícia deixin de votar al PP o a Andalusia al PSOE. Nosaltres diem: no! Votem i decidim. També per la bona gent republicana de Galícia o Andalusia. 

Si no es pot celebrar el referèndum, es convocaran unes eleccions constituents?

Amb tot el respecte del món però es farà el referèndum sí o sí. No ens plantegem cap pla B. I després del referèndum hi haurà unes eleccions constituents si guanya el "sí" o unes autonòmiques si triomfa el "no".

Fa unes setmanes, l’eurodiputat Josep Maria Terricabras va assegurar en una entrevista a aquest diari que si es convoca el referèndum i guanya el "no" cal seguir governant, sense convocar eleccions.

No. Jo crec que tothom té molt clar que tant si guanyem el referèndum com si el perdem, en aquest país passaran coses.

Puigdemont podrà comparèixer al Senat espanyol per explicar el moment polític català?

A mi em consta que Pío García-Escudero no ha contestat al president català. Hi ha majoria absoluta del PP al Senat i bloqueja qualsevol compareixença o reforma. Per tant, un canvi de la Constitució és impensable. Veig molt complicat que el PP permeti que el president de la Generalitat pugui explicar-se al Senat.

Si se celebra el referèndum, el govern espanyol mourà fitxa?

Ahir va venir Rajoy a Catalunya a fer una oferta al govern de la Generalitat però no va convidar a ningú de l’executiu. Si volem parlar de tu a tu i respectem la sobirania de tothom, el més normal seria que Rajoy es reunís amb Puigdemont i Junqueras i parlés d’aquestes ofertes amb ells. De fet, fer això és molt unilateral. L’estat espanyol sempre ha mogut fitxa. Cada matí ens llevem amb una editorial diferent, amb una nova portada, amb amenaces… per tant, mou fitxa.

Què entén l’executiu espanyol per "Operació diàleg"?

Portar Carme Forcadell als jutjats, posar micros en un despatx, que ens diguin nazis o terroristes. 

"Fa dos anys, un càrrec del PSOE de Madrid, em va dir: si els catalans voleu, aconseguireu marxar"

Hi ha diputats del PP, PSOE o Ciutadans que off the record diguin que volen una solució a la canadenca o escocesa?

Sí. Però en privat perquè sinó perdrien les eleccions. M’agradaria que fos diferent però és així. Ciutadans no perquè és el nacionalisme espanyol més ranci, però gent del PP o del PSOE, sí. Reconeixen, mai sense fer-ho públicament, que això depèn de nosaltres. Fa dos anys, un càrrec del PSOE de Madrid, em va dir: si els catalans voleu, aconseguireu marxar.

Quin paper han de jugar els partits independentistes des de Madrid durant els propers mesos?

Hem d’intentar estar al costat de les forces polítiques del canvi, perquè amb nosaltres sempre hi podran comptar. I ocupar un espai mediàtic que fins ara no teníem per poder normalitzar moltes coses. Una de les frases més boniques que m’han dit a Madrid és: "Jo no sóc català, no sóc independentista però em representes". Per mi això era gairebé obsessiu. Cal demostrar que aquí no mengem banderes, que volem canviar-ho tot, que som republicans, que defensem valors universals.

"El que hem de fer és interpel·lar el votant dels "Comuns" perquè vagi a votar. De fet, si ets d’esquerres i republicà has d’estar a favor del dret d’autodeterminació dels pobles"

La feina és explicar-se?

El que hem de fer és interpel·lar el votant dels "Comuns" perquè vagi a votar. De fet, si ets d’esquerres i republicà has d’estar a favor del dret d’autodeterminació dels pobles.

Margallo assegura que deu "favors" a diversos països a canvi de posicionar-se en contra de Catalunya.

Ja no em sorprèn res. Només cal escoltar les converses de Fernández Díaz al seu despatx. Faran de tot.

S’incrementarà aquesta "guerra bruta"?

Sí, i tant! De fet, Margallo va tenir un atac de sinceritat. Som molt conscients que aniran a totes, partim d’aquesta base. És dramàtic que en democràcia  et puguin perseguir per defensar unes idees. Durant la campanya electoral, un periodista de Madrid va trucar a companys meus de la llar d’infants, de l’escola, de la feina… preguntant: és veritat que, fa 25 anys, el Gabriel Rufián es va barallar al mig del carrer per uns "cromos"?. I després ho va publicar.