Ara, sovint, hi ha qui parla de “Barcelona” i de “territori” o “comarques”. S’ha construït una terminologia artificiosa per diferenciar el que passa a la capital i el que té lloc a la resta del país. És una catalogació que, per molt que ho intenti, sóc incapaç de desxifrar. Però sí que tinc la sensació que això genera, de vegades, comparacions absurdes. Es parla de “territori”, “comarques” o, fins i tot, “rerepaís” com si fos una cosa secundària, de segona categoria. I malgrat que afirmacions així de contundents necessiten molts matisos, aquests són conceptes ja molt generalitzats.

Què vol dir territori? A què es refereixen? Els pobles i ciutats de les diferents vegueries catalanes dibuixen un mapa i Barcelona i la seva àrea metropolitana un altre? Diria que tot construeix i explica el país. En el conjunt trobem la diversitat d’accents i frases fetes, de costums i festes. Però també una gran quantitat de projectes empresarials, iniciatives socials, programes educatius i propostes culturals. Per això l’equilibri territorial és el present i el futur del país.

I la pandèmia ho ha posat de manifest o, fins i tot, ho ha accentuat. Es pot viure en qualsevol racó i desenvolupar feines pioneres. Dir que es viu millor a una ciutat que a un poble és agosarat. Mai s’havia valorat poder sortir a estirar les cames i respirar aire fresc, però ara és gairebé un privilegi. Malgrat que, evidentment, tampoc cal ser idíl·lic perquè en alguns pobles d’aquest país no hi arriba la cobertura de telèfon mòbil o una xarxa d’Internet decent. Però aquest és un debat paral·lel que no justifica l’ús, cada cop més freqüent, dels termes “territori” o “comarques”.

Un virus ens ha demostrat que les distàncies físiques són relatives. Perquè existeixen altres connexions amb més capacitat i força per teixir projectes i complicitats. Barcelona és Catalunya, com ho són els pobles més petits o les ciutats mitjanes. El que necessitem és mirar-nos sense complexos. De nord a sud i d’est a oest. Amb totes les singularitats i deficiències, amb totes les peculiaritats i perfeccions. El país es construeix dia a dia i des de tots els racons. I el seu relat és a les nostres mans. Nosaltres l’escrivim, nosaltres decidim el vocabulari que el defineix.