Sona el despertador. M’aixeco. Engego la ràdio mentre preparo l’esmorzar. Escolto els primers titulars del dia. M’expliquen quins seran els temes més destacats de la jornada. Política, societat, esports, cultura. Avui la periodista que em desperta cada matí entrevista a un polític, ahir va parlar amb un economista i anuncia que demà tindrà a l’estudi radiofònic un escriptor que acaba de publicar el seu últim llibre. Abans de sortir de casa, repasso els altres titulars, els que Twitter em proporciona amb només 140 caràcters. Una rutina? Potser sí. Però cada dia les històries que escolto són ben diferents. I alguns dels protagonistes també han canviat. Després del butlletí informatiu i l’entrevista, arriba la tertúlia.

Quatre o cinc convidats intenten debatre sobre les qüestions més transcendentals del matí. Jo crec que… Això no és així… Han de seguir aquest camí… Estan jugant amb les cartes equivocades… No haurien de fer-ho així… Opinions diverses, unes més contrastades que altres, alguns arguments força ben travats i també comentaris poc fonamentats. I jo em pregunto: aquests són els temes que avui es comentaran a les tertúlies de cafè? Què preocupa realment als nostres ciutadans? Encerten, cada dia, el guió que han d’oferir a la seva audiència?

De crítiques se’n poden fer moltes. Però sóc jo qui he decidit quines cadenes de ràdio escoltaré al llarg del dia, quins diaris fullejaré, quins programes de televisió intentaré mirar o quins temes comentaré fent el cafè amb una colla d’amics. Tots decidim, en funció dels nostres interessos, els mitjans de comunicació que consumim. Els exigim pluralitat, rigor, sentit crític, neutralitat, professionalitat perquè creiem que un país lliure i democràtic necessita també un periodisme compromès i responsable.

Vull saber què passa a l’altra punta del món però també les notícies de la meva comarca i els seus pobles. Els mitjans locals treballen com petites formiguetes per retratar el meu marc de referència més pròxim. Per tant, arribo a casa al vespre i “xafardejo” com ha anat aquell acte que feien avui a Balaguer, qui hi ha participat, què s’ha dit.

Creem, cada dia, el nostre propi relat. Busquem els protagonistes però necessitem trobar les diferents peces que ens ajuden a construir-lo. Escoltem opinions diverses, ens espavilem per poder veure les millors imatges. Però no ens oblidem de passar-ho tot pel garbell. No deixem que les partícules contaminants embrutin el nostre relat. Sabem que construir un nou país més democràtic, significa garantir democràticament un procés capaç de portar-nos-hi.

I, per això, necessitem diferents altaveus, uns mitjans oberts a la pluralitat d’idees i valors, de discursos i arguments, on es facin totes les preguntes i on trobem totes les respostes. Així, quan soni el despertador, decidirem si volem continuar dormint o si, per fi, ja és hora d’aixecar-nos i organitzar què farem avui.

PD: Balaguer Televisió està d’aniversari. Felicitats per aquests primers tres anys de recorregut.