Diuen que qui té un amic té un tresor. Probablement és així. Un tresor que hem de cuidar. Perquè d’amics de veritat en tenim pocs, els podem contar amb els dits de les mans. Són aquells que necessitem per compartir les alegries i les misèries, els èxits i els errors, les decisions i els dubtes. Persones que sempre hi són. Per preguntar, aconsellar, respondre, somriure, planificar, escoltar o plorar. Pel que convingui. Per això són amics. Perquè amb ells has creat una complicitat indestructible; coneixen les teves debilitats i defectes però t’accepten tal com ets.

Amb els bons amics pots parlar de tot sense matisos perquè, justament, aprecien l’autenticitat. És una relació d’admiració i respecte. Ens admirem perquè aprenem plegats i ens respectem perquè ens necessitem en els moments més transcendents. Hi ha dies que la trucada d’un amic ens salva; en canvi, hi ha dies que agafem el telèfon perquè sabem que potser ens necessita per compartir lamentacions. Són actes recíprocs que fem sense esperar res a canvi.

Els amics són aquells que escollim i que, sense ser-ne del tot conscients, acaben definint la nostra manera de ser, de pensar, d’imaginar, d’entendre la vida en societat. Amb els bons amics es teixeixen vides complementàries. És amb qui comparteixes sobretaules, excursions o tardes de teatre. Són aquelles persones a qui demanes consell quan et sens desorientat, quan la por et paralitza.

Les relacions d’amistat canvien amb el pas del temps, evolucionen. De vegades s’imposa la separació física però amb els bons amics totes les distàncies són relatives. Perquè són aquelles persones que saps que hi són sense necessitat d’intercanviar WhatsApps cada dia.

I, de vegades, potser estaria bé agrair-los l’amistat. Les llargues converses compartides, els consells, les picades d’ullet, els advertiments o els comentaris més esbojarrats que només ells aconsegueixen que verbalitzis. Gràcies, amics. Per ser-hi. Per convertir les dificultats en fortaleses i les mancances en virtuts. Per no demanar explicacions ni justificacions. En definitiva, per haver-nos trobat.