Aquests dies hem observat, perplexos i una mica envejosos, com Dinamarca s’ha convertit en el primer país europeu que ha eliminat totes les restriccions contra el coronavirus. El govern danès, assessorat per un comitè científic, ha considerat que la Covid-19 ja no és una malaltia crítica. Per tant, s’han acabat les limitacions d’aforament, les restriccions d’horaris, ja no cal dur mascareta, s’ha reobert l’oci nocturn i també s’ha eliminat el certificat covid. I això ha passat quan el país està registrant xifres rècord de contagis.

En aquest moment et preguntes, per què han considerat que calia obrir ja la fase “postpandèmia”? Doncs l’executiu defensa que, malgrat que és una malaltia molt contagiosa, la variant òmicron és molt menys perillosa, que hi ha pocs malalts a l’UCI i que ja tenen una alta taxa de vacunació. I amb aquests arguments han inaugurat la nova etapa. Amb riscos o recels? Segur. Però han fet el pas.

D’altra banda, les autoritats daneses han explicat que les mesures es podien aplicar si la malaltia era “greu”, però que ara ja no estaven justificades. Per què? Doncs perquè sempre entra en joc una difícil conjugació: llibertat o seguretat? Aquesta ha estat, i segueix sent, la gran dicotomia pandèmica.

Perquè la setmana passada el Govern català també va eliminar algunes mesures, com els límits d’aforament o el certificat covid. I ho va fer quan la incidència acumulada de casos era molt més alta que quan es van instaurar les restriccions. Per això hi ha preguntes que són inevitables? Han servit per alguna cosa? Han estat legitimades durant unes setmanes? Quants contagis han evitat? El que és evident és que la situació actual sembla difícil de sostenir. Moltes persones de baixa, amb símptomes lleus la majoria; altres tancades a casa preventivament per haver estat en contacte amb un positiu; nens confinats i les famílies fent equilibris impossibles; tots plegats fent-nos testos cada moment per precaució… Però, per sort, els malalts a l’UCI cada cop són menys i les hospitalitzacions també van a la baixa.

És evident que totes les mesures s’han de revisar constantment per evitar que aquestes signifiquin una retallada de drets. Perquè potser Dinamarca s’ha equivocat, però potser han escollit el camí encertat per recuperar certa normalitat social, econòmica, laboral i vital. Podem tractar el virus com una grip? És massa aviat? Dinamarca ha estat imprudent? Aquí estem pecant d’extremada prudència? Les respostes, com sempre, només ens les donarà el temps. Però hi ha situacions que necessiten ser revisades i actualitzades a diari. Sobretot quan aquestes afecten directament a la nostra llibertat.