Aquests darrers mesos, alguns ciutadans hauran consultat -més del que és habitual- determinats articles del text constitucional espanyol. L’aplicació del 155 a Catalunya ha fet que llegíssim aquest article del dret i del revés i tothom -coneixedors i ignorants del dret constitucional- ha fet les seves interpretacions. És cert que el 155 deixa marge a les confabulacions d’uns i altres, però hi ha aspectes, recollits en la Constitució, que no poden sembrar cap ombra de dubte.

Aquest és el cas dels articles que fan referència a la Corona espanyola. Aquests dies, després de sentir el discurs de Nadal del monarca, els retrets s’han escampat a tort i a dret. Motius, potser, no en falten. Tot i així, anem al fons de la qüestió. Qui és el Rei? Segons la Carta Magna, Felip VI és el cap de l’estat i “símbol de la seva unitat i permanència”. Més clar, l’aigua.

El rei Felip parla en nom de Mariano Rajoy? No exactament, però en tot cas no seria constitucional que parlés o fes res en contra o sense sintonitzar amb el Govern de torn. Segons l’article 64 del text “sagrat” per a la unitat d’Espanya, els actes del Rei han de ser “referendats pel president del govern i els ministres competents”. Alhora, afegeix que “dels actes del Rei en seran responsables les persones que els refreden”. Per tant, el discurs de Felip VI i el de la comitiva popular de la Moncloa ha de ser idèntic. Per coherència i lleialtat a la institució i al text constitucional. Ras i curt. No cal que hi doneu més voltes. Si us espereu un missatge més conciliador, dialogant o negociador, exigiu-lo també al govern espanyol. Sense el seu vistiplau i consentiment, Felip VI poca cosa podrà dir ni fer.

Hi ha qui considera que el to que va usar el monarca el passat dia 24 quan va referir-se a Catalunya va ser molt diferent a l’emprat el 3 d’octubre –dia d’aturada de país a Catalunya després de les garrotades d’uns i el pacifisme d’altres per poder votar l’1-O. És clar. El passat 21-D, els ciutadans van decidir arraconar el PP a Catalunya. Per tant, ha d’assumir la derrota i iniciar un nou camí de moderació i entesa. I això obliga a tots els actors, inclòs el Rei, a treballar en aquest sentit.

De vegades, el PP –com el PSOE i Ciutadans– obvia el debat sobre monarquia i república, però aquest és un tema latent en la política catalana –i també espanyola. La Constitució monàrquica es va aprovar a Catalunya amb un suport notable, però el prestigi de la Corona ha anat caient en picat. L’últim baròmetre del CEO mostrava, un cop més, com la monarquia és una de les institucions més mal valorades pels catalans. La puntuen amb un 2,36 sobre 10. Per tant, que reflexioni qui ho hagi de fer, però que ningú oblidi qui parla quan Felip VI llegeix un discurs obedientment.