El passat dissabte, 29 d’abril, l’Assemblea Nacional Catalana va viure una de les assemblees més plàcides de l’entitat. El nou full de ruta es va aprovar gairebé per unanimitat, no hi va haver cap esmena que fes trontollar el dibuix que l’ANC ja ha esbossat per als pròxims mesos. Un dels fets que també ho va fer evident va ser la presència de nombroses personalitats polítiques, com el president català Carles Puigdemont i la segona institució del país, Carme Forcadell, que va ser ovacionada pels seus antics compatriotes.

Una possible declaració d’independència és el fet que ha arrossegat més polseguera entre els partidaris del "No". Tot i així, el nou text de l’ANC planteja diferents escenaris i propostes que han de permetre encarar el futur immediat del país. Alhora, estableix molts matisos del quan i el com de les decisions que poden condicionar la feina de l’entitat els propers mesos. Això sí, la declaració d'independència és l'últim estadi de totes les estratègies. 

Els objectius

El referèndum, l’única carta que el govern català defensa per desencallar l’actual relació política amb Espanya, va agafar força dins l’agenda política catalana quan el mes de juny de 2016 l’ANC va decidir modificar el seu full de ruta i incloure-hi aquesta votació. Va ser uns mesos més tard, ja en plena tardor i després d’una qüestió de confiança al Parlament de Catalunya, quan Puigdemont es va comprometre a fer-lo possible.

Mantenir la independència de l’entitat respecte els partits polítics i garantir la unitat d’acció de partits i societat civil és la seva gran preocupació, com mostra el full de ruta .Per això, i amb l’objectiu d’aconseguir la celebració i implementació del resultat d’un referèndum, l’ANC demana la creació d’un òrgan de coordinació nacional -conformat per entitats, institucions i partits. Les tres potes del procés consideren que han de treballar plegades si volen garantir la votació. Alhora, també insten al govern de la Generalitat a implementar el vot exterior per garantir la plena participació de tots els catalans.

La mobilització ciutadana

L’entitat sap que un dels seus forts és la capacitat de mobilització i de resposta de la ciutadania. Però, alhora, defensa que aquesta serà decisiva, per exemple, per aplicar una llei de transitorietat jurídica que pugui fer efectiva la celebració d’un referèndum dins d’un nou marc legal català. En aquest sentit, el text deixa clar que caldrà fer si el govern espanyol utilitza "accions repressives" per frenar les decisions que pugui prendre l’executiu català o el Parlament. "Cap inhabilitació o intent d’intervenció pot obligar a cap dirigent polític a canviar el seu compromís amb la ciutadania, ni la seva fidelitat al servei de les institucions nacionals catalanes. Per tant, l’ANC vetllarà i lluitarà perquè així sigui, mobilitzant-se i donant suport a qui s’escaigui", recull el text.

D’altra banda, com ja havien contemplat altres fulls de ruta, l’ANC detalla quan es podria activar l’Assemblea d’Electes de Catalunya, integrada per parlamentaris i representats municipals, en cas que es produeixi una supressió d’algunes de les institucions de govern catalanes o s’impedeixi de forma coercitiva la celebració d’un referèndum.

Els escenaris

1- Aprovació de la llei de transitorietat jurídica i convocatòria i celebració d’un referèndum. Aquest és l’escenari que defensa i desitja el secretariat nacional de l’Assemblea. L’aprovació d’un nou marc legal permetria decidir i votar a les urnes. "No s’ha de fixar un mínim de participació ni d’aprovació", especifica el text. Alhora, detalla que caldrà garantir que "tant la campanya com el referèndum es duguin a terme sota algun tipus de supervisió internacional".

Si el "Sí" s’imposés, consideren que caldria proclamar "immediatament" la independència i fer "efectiu el procés de desconnexió amb l’estat espanyol, amb el ple desplegament de la legalitat catalana".

2-Ingerència a les institucions de govern catalanes per part del govern espanyol, prèviament a l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica i a la convocatòria del referèndum. Si es produeix aquest escenari, l’ANC es compromet a "organitzar les mobilitzacions necessàries per tal que el Parlament de Catalunya aprovi la llei de transitorietat jurídica i proclami la independència". Tot i així, també deixa clar que aquesta proclamació hauria de ser ratificada, posteriorment, en un referèndum.

En cas que es produeixi la inhabilitació del president, Carles Puigdemont, o d’algun altre càrrec del govern o del Parlament que "suposi la intervenció de l’autonomia", aleshores l’ANC activaria l’Assemblea d’Electes de Catalunya.

3-Ingerència a les institucions de govern catalanes per part del govern espanyol, posteriorment a l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica. Segons l’ANC, només hi haurà una legalitat: la catalana. Per tant, assegura que "garantirà la unitat en suport de les institucions".

Proclamació d’independència: els 2 contexts en què es pot produir

Aquesta fet, ple de simbologia política dins i fora de Catalunya, es pot produir en dos contexts diferents, segons l’Assemblea. Pot ser conseqüència del triomf del "Sí" a un referèndum. Tot i així, l’entitat també contempla que es pugui produir per part "del poder legítim de Catalunya, representat pel Parlament, o l’Assemblea d’Electes de Catalunya" si se suspèn l’autonomia o s’impedeix per la força una votació.

Un últim punt pel conjunt dels Països Catalans

El full de ruta de l’ANC acaba amb un punt dedicat al conjunt dels territoris de parla catalana. Des de l’entitat defensen que la consecució d’un hipotètic nou estat català seria un "esperó per a l’emancipació de la resta dels Països Catalans". Per això, reivindiquen també "les aspiracions legítimes de sobirania de la resta de cadascun dels diferents territoris de la nació catalana".