No em baso en cap estudi sociològic elaborat amb dades objectives, contrastades i empíriques, només és una reflexió que les darreres setmanes m’han fet diferents llibreters del país. M’agrada parlar amb ells i visitar-los sovint perquè són, sens dubte, els millors prescriptors. I hi ha una pregunta que els dies previs i posteriors a Sant Jordi sempre faig: Quins llibres heu venut més? És una manera de comparar les seves dades amb les llistes de llibres més venuts. Perquè, de vegades, la realitat d’un poble difereix del resultat final del país. Potser per influència del llibreter, potser per gustos, potser per la coneixença d’un autor en aquelles contrades. Són moltes les variables.

Enguany, per sort, hem viscut un Sant Jordi explosiu i que ha registrat bones xifres de vendes. Alhora, he pogut fer ruta per diferents llibreries de Ponent. He estat a la Caselles de Lleida, la Dalmases de Mollerussa, la Sauret de Tàrrega, la Singratalla de Tremp i l’Argonauta de Balaguer. I una idea que m’han repetit gairebé tots ells ha estat: “No hem venut tants llibres sobre el procés”. Asseguren que molta gent els demanava novel·les o assajos que no estiguessin relacionats amb l’actualitat catalana i el procés que ha sacsejat política i socialment el país durant els darrers anys. Un dels motius, segons els lectors, era: “Primer que facin govern”.

Aquest és un fet substancial perquè els darrers anys són molts els llibres que ens han ajudat a entendre moments transcendents i que ens han donat noves perspectives o anàlisis. Però sembla que hi ha una part de la nostra societat cansada de viure amb aquesta gran provisionalitat, de desconèixer quin és el full de ruta o les polítiques socials i de recuperació econòmica que determinaran la propera legislatura. Una llibretera declarada obertament independentista m’afirmava, amb aquesta taxativitat: “La gent n’està farta. Ho hem donat tot i mira on som”. Aquest no és un comentari banal perquè recull un estat d’ànim i reclama més agilitat a l’hora de donar respostes per part de les institucions públiques.

Com he dit d’entrada, aquestes afirmacions no responen a cap investigació rigorosa però sí que ens indiquen certs rumbs. Després d’una pandèmia que ens ha demostrat que la lectura és un gran refugi, sembla que la gent necessita evadir-se entre novel·les o altres realitats.