Ens rep al parlament de Catalunya un dia de ple. Són setmanes intenses a la cambra catalana. Reunions, declaracions i nervis. A mitja entrevista sonen els timbres que criden a votació. Anna Simó, secretària primera de la Mesa del Parlament, ens demana aturar un moment la conversa per anar a dins l’hemicicle a votar. Feta la feina, reprenem el fil i analitzem amb ella el batibull de l’agenda política catalana. Tota l’entrevista gira al voltant d’un únic denominador comú: el referèndum.

'En dret penal el que compta és què fas i no qui ets ni què penses'

El dia 12 declarà Joan Josep Nuet, com ja ho vàreu fer altres membres de la Mesa. Com valora la reacció de Nuet? Es jutgen idees?

El paper dels membres de la Mesa ha de ser neutral. Tots, inclòs Joan Josep Nuet, diem i tornarem a dir als jutjat i allà on ens vulguin sentir que el que hem fet és aplicar el reglament i admetre a tràmit unes propostes de resolució que es deriven d'un debat de política general que funciona pel seu propi mecanisme. Aquí no hi entra la ideologia.

Evidentment, jo sóc independentista, però com a membre de la Mesa el que faig és aplicar el reglament. I entenc que és el que ha fet Joan Josep Nuet. El que no s'entenia, i ell ho ha repetit diverses vegades, és que a l'inici ell fos absolt quan havia fet exactament el mateix que vam fer els altres 4 membres. El que no té sentit és que estiguem en un jutjat per fer el que ens toca fer. Aquesta és una qüestió política i no judicial i es va poder comprovar quan l'advocat de l'estat espanyol i el fiscal van deixar fora en Nuet de la causa perquè ell no té cap intenció de fer la independència. En dret penal el que compta és què fas i no qui ets ni què penses. 

'No ens entra al cap el que està passant, aquesta judicialització de la política, aquest dret penal d'autor, aquest paper trist que han encomanat al TC'

Què passa si arriben algunes inhabilitacions?

Els membres de la Mesa que estem encausats sempre diem que no ens entra al cap el que està passant, aquesta judicialització de la política, aquest dret penal d'autor, aquest paper trist que han encomanat al TC -de seguidisme d'allò que diu l'advocat o el fiscal de l'estat. Per tant, no contemplem una inhabilitació per complir el reglament del Parlament. I, un cop dit això, no volem avançar cap tipus d'esdeveniments, perquè ens sembla al·lucinant el que està passant. 

'Quan tens un estat que tracta judicialment un problema que és polític, qualsevol cosa pot passar'

S'està normalitzant aquesta situació de querelles i amenaces?

No es veu normal perquè no ho és. I la ciutadania de Catalunya ja veurem com reacciona en cada moment. Ens ha demanat que vol votar i hi haurà les urnes per fer-ho. El govern i el Parlament així ho faran possible. Quan tens un estat que tracta judicialment un problema que és polític, qualsevol cosa pot passar. Si el govern de l'estat hagués fet com el govern britànic i hagués escoltat, doncs no seríem aquí. Ho estem fent tot perquè hi hagi un referèndum acordat. El govern de l'estat no ho vol, però nosaltres no podem fallar a la voluntat de tanta i tanta gent. No som quatre gats. Si el govern de l'estat no vol posar-ho fàcil perquè el poble de Catalunya pugui votar, doncs haurem de fer-ho de la millor manera possible: democràticament. Però també cal dir que amb un estat en contra les coses no són fàcil.

Un punt de debat aquests dies al Parlament és la reforma del reglament per tramitar lleis per lectura única. Per què és necessari incorporar aquest canvi? Quins avantatges polítics té? 

Aquesta és una decisió de diferents grups parlamentaris i les decisions es prenen per majoria i tiren endavant. No és una qüestió que només passi al Parlament de Catalunya sinó que d'altres reglaments també ho preveuen per tal d'agilitzar tramitacions concretes. 

Com respondre a les acusacions dels partits unionistes que consideren que només està pensat per tirar endavant l’anomenada llei de la desconnexió?

No hi tinc res a dir. Diuen moltes coses, algunes carregades de prejudicis. Allà on no n'hi ha, també intenten treure-hi punxa. Tot s'ha fet complint els requisits per fer una modificació del reglament del Parlament. 

Què cal fer amb tot el que ha aconseguit el Pacte Nacional pel Referèndum quan sembla, gairebé, impossible celebrar un referèndum acordat?

El Pacte Nacional pel Referèndum ha fet molt bona feina. Jo crec que els esforços no es tiren per la finestra quan es fan. El Pacte ha generat i recollit adhesions de manera molt important, del país i de fora. Jo no crec que hagi acabat la seva feina. Ja es veurà. 

Sorprèn la decisió dels ‘Comuns’ pel que fa al referèndum? S’acabaran sumant a aquest procés democràtic si és unilateral?

Jo no puc dir què faran els 'Comuns'. El que jo crec és que tenim l'obligació, tots els que defensem el referèndum, de lluitar per la unitat d'acció de tots els demòcrates que volem posar les urnes. Tot allò que ajudi a la unitat d'acció, ho considero més que convenient. Tot allò que lamini la unitat d'acció o que la posi en qüestió, doncs no penso col·laborar en fer-ho gros. Jo entenc que sense els 'Comuns' la unitat està incompleta. Per tant, crec que hem de fer tots els possibles per treballar plegats, per dissenyar amb ells com ha de ser el referèndum, el camí per arribar-hi. I això es pot fer de moltes maneres i entenc que per ERC no quedarà. Considerem que són imprescindibles. 

'No té condicions tirar endavant el referèndum. És referèndum sí o sí. No referèndum si es donen unes condicions'

Però defensen que no donaran suport a un referèndum no acordat amb l'estat espanyol?

No té condicions tirar endavant el referèndum. És referèndum sí o sí. No referèndum si es donen unes condicions. Per tant, s'ha de fer. 

I també faran una crida a la participació?

El que ells decideixin. I els 'Comuns' estic convençuda que hi són i hi seran. Han demostrat sobradament que volen que la gent participi.

Una de les comissions que aquests dies s’està desenvolupant i que ha aixecat declaracions ben reveladores és la de l’Operació Catalunya. Existeix una anomenada guerra bruta de l’estat? Com fer-hi front?

Amb majories i mobilitzacions socials al carrer. Allò que s'intenta evitar des de despatxos i des de les clavegueres ho ha d'aturar la gent al carrer amb llum i sol. De forma pacífica. S'han de denunciar operacions clarament antidemocràtiques i fora de la llei; fer que en aquest Parlament s'investiguin, a diferència del que s'ha fet al Congrés dels Diputats que s'ha tancat l'estudi de la comissió. I hem d'aconseguir que a la cambra catalana vingui tothom a explicar-se. Això està calant i la meva sensació és que l'estat espanyol està perdent el relat entre molts ciutadans i ciutadanes que fa poc temps ni tan sols s'ho plantejaven.

Ara el PP ha llençat la campanya 'La Catalunya valenta'. És una iniciativa per defensar el 'No'?

No ho sé. Ells et diran que no i jo crec que sí. Però el que facin les formacions que no volen que es voti en un referèndum, doncs està en les seves mans i no dependrà de mi evitar el que decideixin de fer. En tot cas, el que a mi em toca és propiciar allò que jo represento. 

'Els demòcrates saben que volem fer una cosa legítima'

No governs però sí parlaments d’altres països s’han posicionat a favor del procés català. Això és simptomàtic d’alguna cosa? Alguns parlaments poden esdevenir aliats en cas d’esdevenir independents per aconseguir un reconeixement internacional?

Entenem que les cambres, on rau la sobirania popular, són uns llocs adients per preocupar-se d'allò que passa més enllà dels seus parlaments. Per tant, és reconfortant veure com n'hi ha de molt propers -els anglosaxons per començar- on es constitueixen grups de diputats per seguir aquesta qüestió i donar suport a un acte de democràcia.

Malgrat els intents, per part dels partits unionistes i del govern espanyol, de treure-li importància a l'anada dels tres grans responsables del govern a Brussel·les, aquella sala estava plena de gent d'arreu d'Europa que volia sentir el punt de vista de l'executiu català. Els demòcrates saben que volem fer una cosa legítima. Evidentment, els estats fins que no hi hagi un mandat democràtic no obriran la boca per dir ni sí ni no i continuaran assegurant que és un afer intern, però hi haurà un moment que deixarà de ser-ho.