Per entendre el procés català cal analitzar dues vessants: la política i la jurídica. Dolors Feliu, advocada i defensora de la Generalitat davant del Tribunal Constitucional espanyol durant l'elaboració del darrer Estatut d'Autonomia, s'encarrega ara d'assessorar i coordinar diferents unitats del Gabinet jurídic de l'executiu català. Hem parlat amb ella per disseccionar, gairebé article per article, la Llei del referèndum i entendre quines són les garanties legals que ofereix aquest text per desenvolupar la votació de l'1-O.  

"La representativitat catalana del Parlament sí que ha estat reconeguda per l'estat espanyol"

La Llei del referèndum és unilateral? Diu que estableix un règim jurídic excepcional. 

Aquesta és una llei que emana del Parlament de Catalunya, com moltes d'altres. No totes les lleis que fem necessiten una llei estatal per tirar-les endavant. És veritat que aquí hi ha un salt perquè la Constitució espanyola diu que l'estat autoritzarà els referèndums. I aquí, com que no ens en sortim, diem que apel·lem al dret internacional i als drets de participació inherents com a poble per tirar endavant aquesta llei. Però realment tenim una base de legitimitat. La representativitat catalana del Parlament sí que ha estat reconeguda per l'estat espanyol. I la Constitució espanyola reconeix l'existència d'uns pobles. Estem parlant de fonaments del dret, de grans principis.

Per tant, és necessari recórrer al dret internacional per donar validesa a aquest referèndum?

Sí. Busquem a fora la reformulació d'uns principis que ja tenim dins. Perquè el principi de democràcia, d'existència com a poble, d'una cultura, d'una identitat col·lectiva… ja ho tenim aquí. El que busquem a fora és aquesta possibilitat que molts altres ordenaments jurídics reconeixen perquè puguem fer un referèndum.

La Llei és una empara legal per a les persones que puguin estar implicades en el referèndum de l'1 d'octubre? 

Estan emparades pel Parlament de Catalunya. També, com s'ha dit, en tot moment el que s'intenta és aixecar la responsabilitat i que els funcionaris estiguin sempre coberts per decisions formals d'alts càrrecs que emparin aquestes actuacions.

"L'estat espanyol no pot actuar contra tothom i aquells pocs que esculli per pressionar-los han de rebre tot el nostre suport. Fent mal a pocs no poden avortar el procés"

Un polític que decideixi treballar fins al final per fer possible el referèndum també pot estar tranquil perquè compleix una legalitat?

I tant! Tranquil perquè està complint una legalitat, sí. L'estat espanyol no pot actuar contra tothom i aquells pocs que esculli per pressionar-los han de rebre tot el nostre suport. Fent mal a pocs no poden avortar el procés, que és aquesta la idea. Com més siguem a fer les coses, a ells més difícil els resultarà. Actuen amb bisturí perquè només ho poden fer així.

Aquesta és un llei ad hoc? Això ha passat en altres països que han viscut processos semblants?

Sí, hi ha altres exemples. Per exemple, la Llei del referèndum d'Escòcia. El millor seria que aquesta llei fos pactada i encara més específica, per tant, que incorporés les voluntats de l'estat espanyol. En el cas de la Gran Bretanya es van posar unes bases, es va fixar la pregunta, la data i les persones que podien votar. Era una llei molt detalla que va sortir del Parlament escocès i que regulava tots els punts del referèndum. 

Quines esmenes faria a la Llei del referèndum català? 

A mi em sembla bé la llei. Crec que tenim una doble tensió. Per una banda, ens agradaria, per exemple, tenir una llei molt detallada com l'escocesa. Però també cal dir que no podem fer aquesta tasca detalladament perquè tenim un estat espanyol que ens està a sobre. Per tant, cal fer una llei més principial. Alhora, també hem d'incloure alguns elements electorals que encara no tenim. És una llei molt bona per a la seva finalitat i per les circumstàncies en què es presenta. Millorable? Potser sí o potser no. Tampoc sabem què passaria si incorporés altres coses, si seria millor a efectes pràctics i pitjor a efectes d'exaltar o de donar idees a l'estat espanyol. 

Catalunya és un subjecte polític sobirà? La Llei diu que sí. 

La legitimitat de Catalunya com a subjecte polític no ve d'ara. La mateixa Constitució espanyola reconeix les nacionalitats. De fet, el president Tarradellas va aterrar a Catalunya abans de l'aprovació de la Constitució i es va constituir la preautonomia. Per tant, l'existència d'aquest territori amb uns habitants i amb un sentiment de nació (element que identifica al poble com a tal), doncs en realitat existeix des de que tenim ús de raó. Aquesta identitat hi és. I el reconeixement de les nacionalitats, que inclou la Constitució espanyola, és el que va fer votar en contra del text a Aliança Popular, els antecessors de l'actual PP. Fraga no volia que la Constitució espanyola parlés de nacionalitats perquè ja sabia que portaria a l'autodeterminació.

Per tant, sabien que algun dia es podia demanar exercir el dret d'autodeterminació?

Sí, sobretot, el reconeixement de les nacionalitats. Ells estaven en contra del concepte nació perquè deien: nacionalitat és igual a nació. I nació vol dir autodeterminació. Sabien que algun dia es podia demanar exercir aquest dret. Per això van votar en contra, perquè ja sabien que Catalunya, encara que els costi més o menys reconèixer-ho, és un subjecte polític. 

El text diu que aquesta llei preval jeràrquicament sobre totes les normes que puguin entrar-hi en conflicte. Preval, per exemple, sobre l'estatut d'autonomia?

El que es vol és exercir aquest dret de referèndum emparat amb els principis internacionals, i també nacionals, com la democràcia i la participació. I com que s'està davant d'aquestes dificultats, d'aquest ordenament jurídic interpretat en contra, simplement el que es vol dir és que es crea una legislació específica per aquest tema que no pot ser tirada a terra per la legislació general -sigui de l'ordenament català o espanyol. 

"En una democràcia forta, els governants no van en contra de les opinions fefaents de la població"

Què vol dir, jurídicament, que el referèndum té caràcter vinculant?

Això no seria tan rellevant o important si tinguéssim un reconeixement del procediment com existeix en altres estats. En el cas del Canadà, si en els referèndums consultius més d'un 50% hagués votat 'Sí', això hagués donat dret als quebequesos a negociar la independència. Perquè encara que sigui consultiu, en un entorn de democràcia consolidada, ningú s'atreveix a prendre decisions públiques en contra d'una decisió majoritària de la població. Però com que estem en aquests escenaris en els quals ens costa molt tirar endavant aquesta consulta i, per tant, s'intenta deslegitimar el resultat dient que no és legal, que no té garanties, que és una enquesta, per això, és important aquesta previsió. En una democràcia forta, els governants no van en contra de les opinions fefaents de la població.

Si es gasten diners públics per tirar endavant aquesta votació, alguns líders polítics poden ser condemnats per haver comès un delicte de prevaricació?

Jo crec que està per veure, no m'agradaria aventurar-ho. No sabem on pot arribar la tensió amb un tema que la població no percep com a desobediència greu ni prevaricació. 

Però poden arribar condemnes?

Si tot va com està previst, guanyarem el referèndum i amb una setmana serem independents. Per tant, no arribaran. I si les coses no van tan bé hi hauran altres vies. Els psicòlegs sempre diuen: imagina què vols, no imaginis el que no vols. Per tant, els nostres escenaris ens porten a la celebració d'un referèndum l'1O i hem de parlar de què passarà si guanya el 'Sí'. Que tirin endavant querelles per unes urnes que es van comprar abans és un escenari molt estrany. 

Però això tenint en compte que actuaran a posteriori, després de celebrar la votació.

Però abans de la votació, què has fet?

"Després de la votació, efectivament, has fet un referèndum però abans és tot preventiu"

Has comprat urnes, per exemple?

Però també en compren a Andalusia. Després de la votació, efectivament, has fet un referèndum però abans és tot preventiu. 

També cal elaborar un cens electoral.

Abans de fer-ho, et poden anar dient: no ho facis, no ho facis. Però tampoc et poden tancar a la presó per una cosa que no has fet.

"El govern i el Parlament actuen i qui va al darrer intentant aturar-ho és l'estat espanyol. Qui té la iniciativa aconsegueix marcar el criteri, el calendari"

Es podrà elaborar el cens electoral sota una legalitat catalana?

Sí. S'aconseguirà fer. La Llei del referèndum ja incorpora la previsió que la cessió de les dades no requereix el consentiment dels particulars, que era un dels esculls que hi havia en aquest tema. Per tant, crec que està legalment previst. Aquesta llei ja detalla les principals precaucions. Per tant, jo crec que hi ha un emparament ferm per a l'administració. Hem de tenir molt clar que el govern i el Parlament actuen i qui va al darrer intentant aturar-ho és l'estat espanyol. Qui té la iniciativa aconsegueix marcar el criteri, el calendari.

Una altra cosa que cal tenir en compte és qui ocuparà la Sindicatura Electoral. Han de ser persones amb un perfil polític?

No crec que això sigui un problema. Aquestes persones ajudaran a crear l'estat català d'una manera decisiva, per tant, és també un gran honor. Jo crec que molts juristes d'aquests país volen ocupar aquest càrrec. Si es mira en positiu és un moment molt emocionant. 

Què garanteix la presència d'observadors internacionals?

Són gent neutral, molt rellevant al seu país que, de vegades, estan vinculades amb organitzacions internacionals. Han de veure que es tracten les diferents posicions amb molt de respecte, se'ls ha d'acompanyar perquè tinguin informació veraç i fiable del que estigui passant. Hi ha molta experiència a Catalunya, electoral i de mobilització ciutadana de forma respectuosa.