Fa 2 mesos que ha aterrat a la capital europea. Jordi Solé ha agafat el relleu a Ernest Maragall com a eurodiputat d’ERC. Parlem del paper que jugarà la Unió Europea durant els propers mesos davant la possible convocatòria d’un referèndum a Catalunya. Assegura que ni les institucions europees ni els governs d’altres estats es pronunciaran abans de la celebració d’una votació. Per això, es mostra convençut que l’escenari internacional "guanyarà rellevància quan celebrem el referèndum". Alhora, subratlla que "depèn de nosaltres" que aquest es faci amb garanties, "no de la comunitat internacional". 

Quines són les percepcions dels primers 2 mesos de feina a Brussel·les?

La més evident és que el referèndum català forma part de l’agenda europea. Tothom és conscient que, d’una manera o una altra, aquesta qüestió s’ha de resoldre durant els propers mesos. I que aquest és un tema que s’haurà de dirimir amb termes democràtics perquè afecta a un país i uns ciutadans que són europeus. Tothom segueix la qüestió catalana perquè saben que hi ha una reivindicació molt forta i que aquesta està arribant al moment culminant.

I la UE es posicionarà durant els propers mesos?

Jo crec que intentaran posposar la reacció pública tot el temps que puguin. De fet, és probable que no necessitin posicionar-se fins que nosaltres no demostrem, a través d’un referèndum, que hi ha una majoria a favor de la independència de Catalunya. Per tant, jo no esperaria un pronunciament obert i públic ni de les institucions ni dels governs europeus fins que, per la via dels fets, ens presentem davant seu amb un resultat que ens legitimi i que demostri aquesta voluntat d’esdevenir un estat independent membre de la UE.

Si no hi ha un acord amb l'estat espanyol, el referèndum serà unilateral. El reconeixeran des de la capital europea?

El referèndum només necessita l’acceptació dels ciutadans i ciutadanes d’aquest país, no necessitem el permís de ningú. Tot depèn de nosaltres, de la nostra convicció i perseverança. Sabem que la via per resoldre això és la democràcia. Després ja vindrà la reacció internacional. 

Però si es pot celebrar, sí que necessitarem un reconeixement internacional per aplicar els resultats.

Que s’apliquin dependrà de les institucions del nostre país. Després vindrà una negociació amb l’estat espanyol i, finalment, el reconeixement internacional.

Tenim aliats a Europa per convocar aquest referèndum?

Aliats de la democràcia a Europa n’hi ha molts. Aliats per intentar que les qüestions polítiques i les reivindicacions democràtiques es resolguin per la via política i democràtica també n’hi ha molts. Pràcticament ningú entén aquesta estratègia del govern espanyol de no tractar aquesta qüestió des de l’àmbit polític. Per tant, hi ha perplexitat perquè el govern espanyol no està afrontant aquest problema. Els governs tenen com a interlocutors altres governs d’estats i ningú té interès en molestar l’executiu espanyol. Alhora, el govern de Rajoy està exercint molta pressió perquè no hi hagi cap pronunciament explícit d’un govern a favor de la independència de Catalunya. 

Quina imatge tenen del govern espanyol a Europa?

No hi ha una sola percepció o no tothom té la mateixa. Tot depèn també de l’orientació política o del teu interlocutor. Sí que és cert que l’estat espanyol gaudeix d’una certa reputació, no merescuda, com a exemple d’estat que va saber fer una transició. Hi ha molt desconeixement de com van anar les coses. No s’ha passat comptes amb el passat. Per tant, gaudeix d’un cert crèdit. Tot i així, l’executiu espanyol també és un estat incomplidor de directives i reglaments. Ha sabut col·locar un relat sobre una transició modèlica, encara que sabem que no va ser així, però també forma part del grup d’estats del sud d’Europa que no són els campions a l’hora d’aplicar les normatives.

"L’executiu espanyol és un estat incomplidor de directives i reglaments"

Coneixen a Europa els arguments que empra el govern de Rajoy per no convocar-lo?

Sí. En són conscients perquè porten uns anys repetint el mateix. Però també trobem persones, partits i col·lectius que coincideixen amb nosaltres i diuen que la legalitat no pot ser una excusa per coartar la llibertat i la democràcia. La legalitat es pot modificar, pot evolucionar per adaptar-se a les demandes democràtiques de la ciutadania. 

Si es convoca el referèndum, necessitarem diferents observadors internacionals que supervisin la votació? S’està treballant en aquest sentit?

L’organització del referèndum és cosa del govern. Per tant, caldria preguntar-ho directament a l’executiu. El referèndum ha de tenir uns estàndards elevats d’organització, de drets, de garantia de la participació. Si el govern creu convenient que hi hagi persones d’altres països que observin la jornada electoral, em semblarà molt bé. Però, repeteixo, que el referèndum es faci i amb garanties no depèn de la comunitat internacional ni del vistiplau de ningú. Només de la nostra voluntat, del govern que s’hi ha compromès i de la majoria parlamentària. I això ho hem de tenir molt clar.

Quina és la tasca que s’ha de continuar fent durant els propers mesos perquè a Europa entenguin i coneguin la realitat del procés polític català?

El que estem fent és defensar la legitimitat i la necessitat del referèndum. Explicar amb quins arguments es basa aquesta demanda i intentar generar coneixement dels motius reals. Alhora, cal generar comprensió. Perquè algun dia aquesta es pugui transformar en complicitat.

Què s’ha dit a Brussel·les dels judicis pel 9N?

En general, a Europa esparvera veure polítics escollits democràticament passant pels tribunals. De fet, no són poques les persones que creuen que l’estat espanyol amb això està travessant una línia vermella. El fet que no hagin hagut pronunciaments molt clars de governs o de figures polítiques rellevants sobre això, no vol dir que no pensin que això és espantós. 

No hi seran aquests pronunciaments?

Nosaltres el que hem d’esperar és que la nostra gent i les nostres institucions no defalleixin i tirem endavant el que ens em compromès a fer. Ningú vindrà de fora a fer-nos la feina. I això n’hem d’estar convençuts sempre i, sobretot, durant els pròxims mesos. La resta ajudarà però no serà una condició ni necessària ni suficient.

"Ningú vindrà de fora a fer-nos la feina. I això n’hem d’estar convençuts sempre i, sobretot, durant els pròxims mesos"

Però el reconeixement internacional serà clau per poder finalitzar aquest procés?

Per finalitzar-lo, quan tinguem el resultat. Això no vol dir que no haguem de fer res en l’escena internacional. De fet, ja fa molt temps que treballem per explicar-nos i generar comprensió. Però tampoc ens podem crear falses expectatives. No hi haurà cap pronunciament explícit abans que ens puguem presentar davant de la comunitat internacional amb el resultat del referèndum. L’escenari internacional guanyarà rellevància sobretot quan celebrem el referèndum. Això no vol dir que no en tingui ara, però cada cosa agafa el seu relleu en el moment just.

Durant els propers mesos, el govern espanyol pot tornar a repetir que Catalunya quedaria fora de la UE en cas d’independència. Quina seria la rèplica? 

S’ha demostrat que aquests arguments són inútils, perquè la gent no es desdiu d’aquesta reivindicació democràtica. El govern espanyol juga amb aquestes pors però no se sustenten per enlloc ni tenen cap efecte. A la UE no es creuen que un país com Catalunya quedi fora de la UE, perquè no li convé a ningú. I això el govern espanyol ho sap perfectament.

Quina diagnosi faries de l’Europa actual? S’ha dit que el Brexit és un avís i que ha de servir per replantejar algunes coses.

Hem deixat la integració europea massa en mans de la voluntat política dels estats i això ha fet que el projecte europeu quedi frenat. No hem sigut prou atrevits, no hi han hagut passes significatives de cessió de sobirania cap a nivells federals europeus. I crec que és necessari per fer front de forma conjunta i col·laborativa els reptes globals que ens toquen a tots. Mentre no fèiem això els discursos més nacionalistes, en el sentit antic del terme, i populistes han anat guanyant terreny. I en alguns llocs, fins i tot, sembla que hagin guanyat la partida. Cal donar més contingut polític a la UE.

La solució passa per una Europa més federal?

Jo estic convençut que sí. Sense oblidar que els estats són i seran un actor important, el que hem de fer és transferir sobirania en més àmbits. Perquè no té sentit que cadascú faci la batalla pel seu compte. 

Fa unes setmanes vàreu demanar a la Comissió Europea que treballi i prioritzi el corredor mediterrani. Aquest és un dels vostres cavalls de batalla?

El corredor mediterrani és un bon exemple de com ha funcionat la UE els darrers anys i com s’ha permès als estats tenir excessiva influència en determinades decisions. Que la Comissió Europea hagi acceptat que una branca important d’aquest corredor no tingui res de mediterrània i passi per Madrid, per la pressió de l’estat espanyol, des d’un punt de vista de lògica política i eficiència econòmica és una decisió que no té cap sentit.

Per això reclameu un estat propi?

Arguments per voler la independència n’hi ha molts i, alhora, per voler ser un estat membre de la UE també. El que volem és tenir les millors eines per governar-nos. Així tindrem un país amb més oportunitats, amb més progrés, amb més justícia i amb millor democràcia. I això passa per deixar de formar part d’un estat on es prenen decisions que no tenen cap mena de lògica econòmica. Que s’estableixen acords amb una mentalitat que encara és centralista. I, alhora, volem incidir més directament amb la UE perquè som europeistes i creiem que el nostre futur ha d’anar lligat al futur d’Europa. I, en aquests moments, la millor forma és ser un estat membre i jugar amb igualtat de condicions amb la resta d’estats.

Quines altres prioritats teniu en aquests moments?

Volem una Europa políticament més integrada, més atrevida, amb més transferència de sobirania. I demostrar que no és incompatible voler esdevenir independents per després decidir nosaltres amb qui compartim la nostra sobirania. Per tant, hem de treballar per fer realitat aquesta Europa més federal. Perquè això també anirà a favor del país que volem construir. 

Catalunya és un país europeista. Això crea un clima de complicitats?

Ens veuen així perquè ho hem explicat i hem fet molta pedagogia. Això no és un moviment nacionalista, de la vella escola. Hi ha tota la transversalitat ideològica, menys l’extrema dreta. Per tant, és un moviment obert, cívic, integrador, democràtic que no vol posar fronteres sinó compartir sobirania amb qui vulgui respectar també les prioritats i objectius del nostre país. I això ha necessitat molta feina i explicació, fins i tot, en l’ala progressista del Parlament europeu. Nosaltres no anem en contra de la UE. Veuen el cas català com un fet innovador a nivell polític, perquè es pot ser independentista i, alhora, profundament europeista. No és una contradicció.

"Veuen el cas català com un fet innovador a nivell polític, perquè es pot ser independentista i, alhora, profundament europeista"

I el català? Serà reconegut a la cambra?

Hauria de ser un fet natural. Cal fer una proposta i que la mesa del Parlament l’accepti. No sé si les coses, durant els propers mesos, canviaran en aquest sentit però veiem que fins ara ha sigut molt complicat perquè no hi ha hagut aquesta voluntat. Com que estem treballant per ser un estat independent membre de la UE, per aquesta via segur que el català acabarà sent oficial al Parlament europeu. L’altra via, com que no depèn de nosaltres sinó de la voluntat d’uns polítics que fins ara han demostrat ser miops en aquest tema, no tenim perquè confiar-hi.