No li agrada la paraula euroescèptic. Prefereix definir-se com a eurocrític. Diu que si es formés un moviment europeu capaç de transformar les crítiques en millores reals, ell mateix es proposaria per liderar-lo. Tot i així, assegura que ara el que necessita Catalunya és més euroentusiasme. Malgrat la seva carrera política, conserva la capacitat explicativa i didàctica de professor. En aquesta entrevista, Terricabras qüestiona el calendari de 18 mesos que marca el rumb de l'actual executiu català i mostra les complicitats que genera el procés a Brussel·les.

Aquests dies a Catalunya es parla sobre la possibilitat de celebrar un referèndum però a Europa això tampoc ha passat desapercebut. Com veuen aquesta votació des de Brussel·les?
Com serà la votació no ho poden preveure perquè encara no ho sabem però sí que la immensa majoria de diputats diuen que és magnífic que es pugui celebrar un referèndum. El que no entenen és que les discussions no es puguin resoldre votant. Això no ho entén ningú. I això no té res a veure amb la independència, perquè en un referèndum pots votar 'sí' o que 'no'. Cadascú decidirà. Però que no hi pugui haver una consulta en un país democràtic és una cosa que provoca grans sorpreses.

Per tant, Catalunya forma part de l'agenda europea?
I tant i fa molt de temps. El meu millor exemple és del 2014, quan al mes de maig es va produir una trobada a la televisió europea entre els candidats a presidir la Comissió. Entre les diferents coses que els van preguntar una va ser sobre Catalunya. Això és absolutament espectacular. Per tant, era una qüestió important, enmig de tantes com hi ha a Europa. Els mateixos dies es va fer a Madrid una entrevista televisada entre el senyor Cañete (PP) i la senyora Valenciano (PSOE). Els periodistes espanyols no van preguntar sobre Catalunya. A Europa sí. 

Des del 2014 fins ara ha canviat la percepció que tenen de Catalunya?
És difícil de dir si ha canviat i com ho ha fet. Tot i així, la meva impressió i pel que veig de tracte amb nosaltres, d'estar al cas de les coses que diem i que passen, sempre van millorant les percepcions. Ens veuen amb afecte, amb simpatia. Fa pocs dies estava amb un diputat estonià i, tot fent broma sobre el cas català, em deia: com que ara els britànics ho deixen, el pressupost que teníem preparat per a ells l'hauríem de passar als catalans. Jo vaig contestar: potser és massa! I encara em va respondre: repartiu-lo vosaltres amb els irlandesos o els gal·lesos. 

Fa pocs dies vau celebrar un acte al parlament europeu per demanar el dret d'autodeterminació de qualsevol poble…
Si en una democràcia no hi ha aquest dret, vol dir que no hi ha democràcia. Perquè, justament, la democràcia es basa en l'autodeterminació, que la gent pugui votar. El problema que tenim és democràtic i això és el que reivindiquem a Brussel·les. En aquella ocasió, vam omplir una de les sales més grans del Parlament.

Les institucions europees coneixen l'actitud del govern espanyol i la seva negativa per permetre un referèndum?
Sí. I estan una mica astorats, sorpresos. De moment, encara no diuen res. Perquè posar-se amb un estat és sempre delicat i, per tant, són molt prudents. Però quan arribi el moment, hauran de prendre partit. I ho faran a favor de la celebració d'un referèndum. 

I quan arribarà aquest moment?
Quan es convoqui el referèndum a Catalunya i la cosa vagi de veritat. Perquè ara encara no hi ha data ni condicions.

Aleshores, Europa es posicionarà?
Dependrà de les reaccions del govern espanyol. Però estic segur que s'haurà de posicionar, no tindrà cap altre remei. Al final, nosaltres formem part de la UE i en som una part molt fiable. En aquests moments, la UE només voldria partners com Catalunya. Que pot pagar les seves contribucions, que està a favor de la democràcia, de l'obertura de fronteres, que rep una gran quantitat d'inversions estrangeres… això és tan espectacular que som desitjats.

Des de Brussel·les podrien acceptar un referèndum unilateral d'independència o sota la legalitat catalana?
Sí. Jo no ho plantejaria en termes de més o menys legalitat sinó segons la reacció del govern espanyol al referèndum -si fos violenta, desagradable…- és evident que es produiria alguna reacció. Potser serà discreta, amagada… però hi serà. Si no hi ha cap reacció per part del govern espanyol però es fa el referèndum, el problema no serà si és lateral, unilateral, multilateral… sinó si té un resultat molt positiu a favor de la independència. Ara imaginem que un 65% dels votants es posicionés a favor de la independència, no hi ha cap dubte que la UE ho acceptaria. 

Però sí a l'hora de llegir els resultats. Aquests poden ser molt positius però s'han de materialitzar d'alguna manera.
Miraran si s'ha celebrat amb garanties. Però és que si no és així, ja no cal que el celebrem. Només podem fer un referèndum que tingui les garanties democràtiques i de control necessàries. Però per això hi haurà observadors internacionals que podran garantir-ho.

I això fa efectiu el resultat l'endemà de la votació?
Absolutament. Què més es vol? El simple fet que hi hagi observadors internacionals, ja fa que no sigui el 9N.

Però també n'hi van haver?
Sí, però no és el mateix. Que hi hagi gent prestigiosa que, amb el conflicte que hi ha en aquests moments amb Espanya, vulguin fer-se càrrec de la situació i hi donin suport, això és extraordinari.

En el Brexit les dues parts van fer campanya -tan a favor del 'sí' com del 'no'-. En canvi, aquí no sé si s'està produint. Això pot generar dubtes sobre la seva validesa?
No, cap. Jo no tinc cap dubte que els del 'no' votaran. Jo també ho faria. Perquè si el resultat s'aplica, jo no vull que guanyin els altres.

Per tant, també faran campanya?
I tant. De fet, en fan des de fa molts anys. I, fins i tot, els ajuda el Tribunal Constitucional o la premsa. Això és una campanya gloriosa! Déu ni do el que ja han aconseguit fins ara. Ara, davant d'un referèndum, la campanya serà més específica. Com fan els partits, que sempre fan campanya però quan venen les eleccions l'incrementen. Votaran perquè seria una insensatesa deixar que el contrari pugui decidir sense la seva opinió.

L'aprovació o no dels pressupostos pot capgirar el calendari polític català. Si s'haguessin de convocar unes noves eleccions, Europa les llegiria com ho va fer el 27S?
La situació és diferent si s'aprova o no el pressupost, un fet que provocaria un desastre històric que no sabria entendre. Quan alguns, des d'altres formacions polítiques, demanen unes eleccions ho trobo summament divertit i ridícul. Ara tenim al parlament una majoria absoluta independentista. Només la mantindrem 18 mesos i després farem unes eleccions per 4 anys? Però quina bogeria és aquesta? Per què no fem ara una legislatura de 4 anys? Per tant, no hi ha d'haver eleccions. Només s'han de produir si el referèndum es guanya. Si es perd no hem de convocar eleccions. Que aguantin 4 anys.

Però Junts pel Sí va dir que la legislatura duraria, com a màxim, 18 mesos.
Sí, un encàrrec que es va autoimposar. Si el referèndum es guanya, haurem de convocar eleccions constituents.

Però si no es guanya el referèndum han de seguir governant?
Jo crec que sí. 4 anys. Els terminis legals són aquests. Jo no faria cap trampa. Hem de retornar al seny. Les eleccions es fan per 4 anys. Només les hem d'interrompre si volem avançar cap a la independència.

Però tindria sentit un govern que es va presentar amb un full de ruta i que ha quedat estroncat?
Ha de continuar fent polítiques socials, culturals…

I com solucionaria el problema del procés català?
Però si decideixen plegar i tornen a guanyar? Hauran de tornar a fer eleccions fins que perdin? Perquè aquesta gent és independentista, això no ho canviaran. Quan perds, perds i quan guanyes, guanyes. I si guanyen uns altres, què faran? Política autonòmica? Doncs aquesta ja la podem fer nosaltres. Jo penso que el govern i el parlament s'han autoimposat 18 mesos per fer una consulta al poble, si aquesta no fos satisfactòria que continuïn governant. I d'aquí 4 anys, el poble ja dirà què en pensa.

Si no es pot celebrara el referèndum, aleshores sí que cal convocar eleccions?
Què pot impedir que se celebri? La voluntat de milions de persones és imbatible. Aquest és el problema del govern espanyol. Si fos Franco, ho tindria clar: tancs i a matar-nos a tots. Però ara és imbatible. El primer guàrdia civil que surti al carrer a detenir el president de la Generalitat ens porta a la independència. 

Com veuen el procés de judicialització polític des de la capital europea?
Fatal. S'han posicionat, de forma individual, molts polítics europeus, alguns de molt prestigi i renom. El parlament de Dinamarca, per exemple, ha demanat al primer ministre que es manifesti sobre això. I el parlament de Flandes està molt inquiet. I a Suïssa. El problema és que la UE encara és una unió d'estats. I ho lamento, encara que vulgui que Catalunya hi sigui. Vull que en formi part per ajudar a canviar-ho. Hauria de ser més federal. No pot ser que sigui un club d'estats que quan els hi sembla no compleixen res. Quina bogeria és aquesta. Gats amb gats no s'esgarrapen.

La diplomàcia catalana no té, de forma discreta sí però no pública, accés a la primera corona. Per exemple, contacte amb els caps d'estat i de govern. El dia que el president de França rebi a Puigdemont, la batalla està guanyada. Només pel fet de rebre'l. Però no ho farà perquè la prudència amb el soci espanyol els fa anar amb compte. Ara per ara, aquesta primera corona és intocable. Però la segona corona -que són els think tanks, els parlaments, els assessors…- ja coneix molt bé la qüestió catalana. 

Després del procés d'independència ve la lluita per una Europa federal?
Vindrà un reconeixement i la normalització de la nostra situació. Però crec que aquest seria el desig polític que tenim els dos diputats de la candidatura d'ERC. Fins ara, Pasqual Maragall i des d'aquest gener Jordi Solé. El desig no és estimem perquè sóc català, sinó som nosaltres que us estimem i volem una Europa millor. Que no s'ajudin als bancs i a les gran empreses sinó a les persones, que es creï treball juvenil, que els refugiats siguin acollits… Per fer això caldrà fer una Europa més federal. Perquè ara ja prenen decisions però, a l'hora de la veritat, qui vol no les compleix. Això no és una Unió Europea. Per això, jo sempre dic que la UE no existeix. I no vull escandalitzar ningú. S'està fent. Perquè si fos una unió, actuaria amb unió en algunes coses.

Justament aquest ha estat un dels seus fracassos, que no ha sabut actuar com a UE?
Segurament. Sobretot per la poca proximitat amb els ciutadans. Personalment, jo sóc eurocrític però no euroescèptic. Europa la necessitem com el pa que mengem. Si no sabem construir Europa, els països europeus serem irrellevants en pocs anys. L'any 2050, si cada país actua pel seu compte, al G8 no hi haurà ni un país europeu. Per tant, no serem entre els que prenen decisions, els que influeixen. En canvi, com a UE sí que hi podem ser.

A Catalunya podríem dir que no ha triomfat el discurs euroescèptic. Per què?
El que crec que falta a Catalunya és euroentusiasme. Perquè quan venen eleccions, per exemple, la participació és molt baixa. El projecte europeu no es veu amb afecte, amb proximitat. I això és una autèntica llàstima. Però no crec que a Catalunya es pugui desenvolupar un euroescepticisme important. Ara eurocrítica sí. Jo lideraria aquest moviment. 

Forma part de l'equip del Parlament Europeu que farà seguiment del Brexit. De fet, és l'únic representant d'Espanya. Des de la diplomàcia espanyola han vist bé que un independentista català en formi part? Han posat entrebancs?
No, crec que no han tingut temps. Jo ja sabia que seria d'aquest grup però no vam dir res fins que es va constituir. Un cop constituït si m'expulsessin seria espectacular. I, per tant, no ho faran. Suposo que els hauria agradat que hi hagués algun altre representant espanyol però no hi hagut cap manifestació de disgust, només silenci.

Què podem aprendre del procés del Brexit?
Segur que podrem aprendre alguna cosa. Fins i tot, com no s'han de fer les coses. Això també és un bon aprenentatge. Estic content de ser-hi, justament, per això. Ens interessa veure com evoluciona. Com es tracta el cas d'Irlanda del nord o d'Escòcia, per exemple. I ja no parlo de Gibraltar. Crec serà bo veure com es van posicionant per respectar el desig d'Escòcia de pertànyer a la UE, encara que no sigui un estat independent. Que es valori tant l'europeisme d'Escòcia per a nosaltres és fantàstic. Som europeistes, sense cap mena de dubte.