Parla amb serenor i convenciment. Ens rep al Parlament de Catalunya. Són dies intensos, ho comprovem amb l’activitat del seu mòbil. Durant els minuts que durarà l’entrevista les notificacions no pararan de sonar i ressonar. Fins i tot, farem una pausa perquè pugui anar a l’hemicicle a participar en una votació i ens aturarem uns minuts més perquè pugui respondre una trucada telefònica. Parlarem de guerra bruta? Pregunta amb un to irònic. I tant, responem. D’aquesta i d’altres qüestions. Però totes ens porten a un dia: l'1 d’octubre de 2017.

"Les nostres garanties són que hi haurà una llei que regularà el referèndum: 15 dies per fer campanya, espais perquè cadascú es pugui expressar i debats per confrontar idees"

Tenim data i aviat coneixerem més detalls sobre les garanties del referèndum. Quins han de ser els següents passos? Una campanya també amb garanties?

Si et dic que intentarem que tot sigui normal suposo que és la resposta que s'ha donat els últims dies. Què fixarà la campanya? La llei del referèndum. Serà una campanya de 15 dies, on el "Sí " i el "No" hauran de confrontar idees, on treballarem perquè hi hagi blocs -que és el que passa normalment en els referèndums. Per tant, més enllà de si són campanyes conjuntes cal que s'entengui que hi ha un bloc del "Sí" i un del "No". A nosaltres ens agradaria que hi hagués un bloc clar i definit del "No" perquè és el que compliria amb el joc democràtic. Veure una vegada més que hi ha un estat demofòbic amb uns partits que la seva màxima prioritat és que no votem. Per tant, les nostres garanties són que hi haurà una llei que ho regularà: 15 dies per fer campanya, espais perquè cadascú es pugui expressar i debats per confrontar idees. 

"Necessitem ciutadans informats i regles del joc clares"

I una campanya institucional?

Sí, òbviament. Una campanya institucional que incentivi el vot i que doni tota la informació que calgui pels que són aquí o pels que són fora. Aquí també s'assemblarà molt a la normalitat d'una votació. Això que és tan normal en altres indrets, aquí no ho és. Però, malgrat això, intentarem que s'assembli tan com sigui possible a unes eleccions normals. Claredat. Ens agradaria ser més transparents? Sí. A vegades no podem donar tota la informació perquè intenten que es giri en contra nostra? També. Però malgrat això necessitem ciutadans informats i regles del joc clares.

És una campanya de partits o de país?

En aquest cas de blocs, però també hi ha d'haver la campanya institucional. Hi ha gent defensant el "Sí" i una altra defensant el "No". 

Però cada partit està desenvolupant la seva pròpia campanya.

Esquerra té la seva precampanya pel "Sí", també el PDECAT, Demòcrates, la CUP. Aquestes són campanyes de partit. Són posicionaments de partit. Però defensem tots el mateix. Nosaltres hem volgut posar molt incís amb què representa el "Sí". Aquest és l'esforç que fem nosaltres. Parlem d'infraestructures, salut, educació… 

Hi haurà una campanya unitària amb les entitats?

D'actes conjunt n'hi ha. Estem treballant conjuntament i, per tant, tot passarà. Jo no estaria excessivament preocupat. Tothom està fent la feina. Les entitats que estan a favor del "Sí" ho estan fent, arribarà un moment que això deixarà de ser precampanya, passarà a ser campanya i, per tant, els blocs treballaran més conjuntament. 

Hi ha qui s'imaginava una campanya com "l'Ara és l'hora". 

Això era una campanya coordinada. Cadascú tenia la seva pròpia però, alhora, hi havia uns espais on es feia conjuntament. Anem cap aquí. Treballem en aquesta línia. Però cadascú ha de tenir els seus entorns perquè quan fa un acte la CUP no interpel·la exactament els mateixos que quan fa un acte Demòcrates o quan en fa un ERC o el PDECAT. Està bé que hi hagi una coordinació, però que cadascú sigui capaç d'interpel·lar els seus públics. 

"Les urnes no seran l'impediment"

Vindran dies de tensions entre el dels "Sí" i del "No" però, probablement, també dins del propi "Sí". Com s’han de gestionar?

Hem de ser conscients que estem fent una cosa molt difícil. No tens la referència de dir: agafem com ho van fer aquests i ho fem igual. A cada pas, estem fent coses que no ha fet ningú abans. Volem fer un moviment escrupolosament democràtic, basat sempre en prendre totes les decisions a les urnes, en un estat on qui realment el representa no vol que ho facis. Això té unes dificultats molt importants. Quelcom tan senzill com disposar d'unes urnes pot ser que generi més dificultats que les que algú podria trobar normals. Però també he de dir que les urnes no seran l'impediment. Hi haurà urnes l'1O. La consellera de Governació haurà comprat les urnes. Hi ha molta pressió mediàtica, tot el país està pendent d'això i sembla que sigui un gran problema… és un problema, però nosaltres tenim plans A, B i C però tots ens portem al referèndum. 

"Fent feina de formigueta hem de fer entendre a tots els alcaldes que han de triar entre posar-se al costat de la democràcia o no"

Com cal treballar des dels municipis de cara al referèndum? 

Nosaltres estem treballant perquè no es polititzi excessivament en batalles municipals. Ens sembla que aquest és un tema de país i hauríem d'estar més tots plegats buscant punts d'entesa que no pas provocant, per exemple mocions, que moltes vegades no busquen tenir els col·legis a disposició, sinó aconseguir rèdits pel 2019. Fent feina de formigueta hem de fer entendre a tots els alcaldes que han de triar entre posar-se al costat de la democràcia o no. Hi ha un 80% de ciutadans que volen votar. Quin alcalde pot permetre's no obrir aquell dia els col·legis? Potser jo no tinc la millor visió perquè sóc gironí i, per tant, allà que vingui un alcalde socialista i m'expliqui que no obrirà. N'hi haurà molt poquets que podran fer-ho, perquè saben que la seva gent vol votar. Segurament, en molts llocs hi haurà alts percentatges de "No" però ningú renunciarà a votar. No parlem del "Sí" o del "No", sinó de votar o prohibir les urnes. Per tant, aquí no hi ha debat.

Què passarà a Barcelona, capitalitat del país? 

Hi haurà col·legis.

"No tenim dubtes que a Barcelona es podrà votar i que l'Ajuntament no hi posarà traves" 

De l'Ajuntament o de la Generalitat?

No tenim dubtes que a Barcelona es podrà votar i que l'Ajuntament no hi posarà traves. 

Que no hi posi traves no vol dir que estigui a favor d'aquest referèndum. Hi ha molts edificis de la Generalitat a Barcelona.

Tot és molt complex. L'Ajuntament té delegat, a diferència d'altres municipis, tot el tema electoral a la Generalitat. Per tant, quan dic que no hi posarà pegues, vull dir que tot anirà com en qualsevol altra elecció. 

Això ho podem expandir a la resta de Comuns?

No. Però a tot arreu on hi governen els Comuns i l'entorn d'Iniciativa, en el moment decisiu, en les hores greus, quan hagin de decidir entre posar-se al costat dels demòcrates o dels demofòbics, hauran d'escollir democràcia.

Cridaran a la participació?

Sí.

Per què?

Perquè no poden fer una altra cosa. Què diran a la gent? Que no poden anar a votar? 

"Nosaltres proposem als Comuns la solució a tots els seus problemes"

Consideren que serà un acte més de mobilització, com el 9N, però no li donaran una resposta vinculant. 

Hi ha una part dels seus dubtes que no puc resoldre. Ells exigeixen un referèndum vinculant, nosaltres posem un referèndum que diem que serà vinculant i ells diuen que aniran a votar però no serà vinculant, doncs tenen un problema que han de resoldre ells. Estem segurs que cridaran a la participació, cosa que depèn d'ells, i nosaltres sabem que el resultat vincularà les decisions polítiques que es prenguin l'endemà. Per tant, nosaltres proposem als Comuns la solució a tots els seus problemes, si ells no ho interpreten així avui, doncs ho hauran de fer demà. Perquè el compromís és ferm. El que diferencia, sobretot, aquesta votació del 9N és que era una consulta popular i l'altra és un referèndum el resultat del qual executarem l'endemà. 

Durant la campanya explicareu bé què passarà l'endemà?

Sí. Hi ha una part del com serà el nou país que hem de decidir entre tots, per tant, és obvi que començarem un procés constituent. Entre tots haurem de decidir. Però a poc a poc també anirem desvetllant què passarà si guanya el "Sí" i també en cas del "No". Si s'imposa el "No", caldrà convocar eleccions.

Guerra bruta i via judicial. El govern espanyol utilitzarà aquestes vies?

Utilitzarà totes les vies que pugui. L'estat farà tot el que pugui perquè no votem. Nosaltres ens pensàvem, o ens agradaria pensar, que utilitzaria les eines lícites que té a les seves mans -que són moltes, perquè és un estat-, per tant, que faríem un embat democràtic. Hi havia una opció lícita, tot i que lletja, d'utilitzar la llei per intentar frenar les nostres ànsies de llibertat. Doncs ells ho han decidit. Nosaltres seguirem. El que no podem fer en cap cas és jugar la partida a la seva manera. I nosaltres juguem sempre des del punt de vista de la legitimitat i la democràcia. Vam posar a votació fer la independència d'aquest país i va sortit que "Sí" perquè hi ha 72 diputats que ho volen fer. Vam decidir que la millor manera era tornar a posar les urnes. Tot i que no ens calia fer-ho perquè ja teníem un mandat democràtic, ens va semblar que era molt més ferm tornar-les a posar.

"Nosaltres som petits, però guanyarem igualment perquè tenim la raó"

Aquests dies estem coneixent alguns detalls de l’Operació Catalunya al Parlament. Com intentar que aquest joc no embruti el relat? El condiciona?

Nosaltres som petits, però guanyarem igualment perquè tenim la raó.

La raó?

Doncs la legitimitat per fer-ho. Ens hem carregat de raons durant molt de temps, hi ha estudis que ens diuen que el 80% de la gent vol votar. Quan dic que tenim la raó vull dir que tenim totes les raons necessàries per votar. A mi m'agradaria fer-ho normal com al Canadà o Escòcia. Els del "Sí" estaven disposats a perdre. Nosaltres estaríem disposats a perdre, però havent jugat un partit normal.