Ja fa temps que l’estat espanyol ha perdut la por al ridícul -nacional i internacional. I aquest és un element que hem de tenir en compte. Hem de ser conscients que la repressió existeix i que qualsevol decisió que prenguin les forces independentistes catalanes s’ha de fer assumint que la resposta de l’executiu espanyol -i dels seus aparells judicials i mediàtics- sempre serà la pitjor. No cal ser fatalistes per predir aquest escenari, per tant, potser cal que treballem per anticipar també moltes accions. Si no es treballa aquesta estratègia serà molt difícil combatre la seva lògica embogida.
Alhora, hem de tenir molt clar que els catalans estem subjectes a una arbitrarietat que no controlem ni controlarem. Les conseqüències a determinades decisions ja no només venen condicionades per la Constitució espanyola, les lleis o els acords polítics. Qualsevol fet serà jutjat per unes voluntats i interessos arbitraris. I lluitar contra aquesta actitud discrecional i despòtica hauria de ser un objectiu d’estat, no només de les forces independentistes catalanes.
Per això, cal felicitar Òmnium Cultural per la campanya “Demà pots ser tu”. És un encert perquè ens ajuda a mostrar que el govern espanyol viola sistemàticament els drets i les llibertats bàsiques en democràcia. És una acció que hauria de remoure consciències i que hauria de fer despertar molta gent que encara viu al marge de la realitat.
La repressió i la por només paralitzen, silencien la nostra veu. Si un estat considera que s’ha de perseguir la dissidència política, vol dir que no ha entès els principis sobre els quals s’ha de bastir la llibertat d’expressió i opinió. I demostra que no creu en la pluralitat, pilar fonamental d’una democràcia.
Espanya justifica qualsevol acció si aquesta serveix per garantir la seva unitat indestructible. Sovint m’agrada recordar una frase de George Orwell perquè crec que és una bona definició de llibertat. Segons ell és “el dret a dir als altres allò que no volen sentir”. Potser caldrà imprimir milers i milers de cartells amb aquesta frase per repartir-los arreu. També estaria bé regalar-los als camps de futbol, tot i que caldria assumir un risc: intentar evitar que ens els requisessin. Així funciona la llibertat a Espanya, aquesta és la lògica d’un estat embogit.