La reivindicació del feminisme és, per fi, cada cop més present en alguns mitjans de comunicació. Campanyes com #onsónlesdones han permès visibilitzar diferents professionals en molts espais d’anàlisi i debat. Convidar una dona ja no és una excepció i veure com determinats programes s’esforcen, i molt, perquè les tertúlies siguin paritàries és, sens dubte, un petit èxit. L’espai Més324, conduït per Xavier Graset, ha aconseguit xifres de paritat que ratllen el 48%. Per tant, aquestes dades deixen en evidència aquells mitjans que argumenten la manca de dones amb frases com “no podem fer res més” o “hi ha més homes que dones que vulguin participar”. Només podem desmasculinitzar determinats àmbits de la nostra societat si en som conscients i si, com diu una bona amiga, som incondicionalment rebels, incansablement alçades i indiscutiblement imparables. Pot semblar utòpic, però no ho és. És una qüestió de voluntat, actitud i acció.

Els mitjans de comunicació, gràcies a la seva projecció pública, s’han posat les piles i han fet bona feina en aquest sentit. Això també ha passat en altres entorns. Aquest és el cas del cinema que, com a conseqüència de la seva difusió i publicitat, ha reivindicat fenòmens com el #metoo#jotambé que donen visibilitat a l’assetjament de les dones en el món de la cultura. Durant l’entrega dels Premis Gaudí o dels Goya hem pogut fer gala d’aquest moviment i s’agraeix que pugui ser així, que més enllà de guardons o altres reivindicacions socials, el feminisme també hi sigui present.

Malgrat l’esforç dels mons que tenen més minuts televisius o radiofònics, n’hi ha d’altres que segueixen amagats i no treballen, com caldria, per garantir la paritat. Aquest és el cas de la ciència o la tecnologia. Malauradament, encara són àmbits on la lluita feminista no ha aconseguit fer un gran forat i on els sostres de vidre semblen difícils de vèncer. Deia la filòsofa francesa Simone de Beauvoir que el feminisme és una forma de viure individualment i de lluitar col·lectivament. Per tant, necessitem que els laboratoris, les sales de màquines de grans multinacionals o les  reunions de les empreses tecnològiques comptin amb el criteri, les reflexions i l’experiència de les dones. Hi ha estereotips i rols de gènere que no s’han superat i que condicionen la vida de moltes persones.

Coneixeu moltes dones científiques, enginyeres o informàtiques? Se senten valorades en els seus espais de treball? Les matemàtiques, la física o la química també tenen nom de dona. Reivindiquem el seu esforç. Seguim treballant per la plena igualtat en el món del periodisme i la cultura. Però arromanguem-nos perquè la ciència o la tecnologia també necessiten la nostra col·laboració. Inundem de #metoo les xarxes, els escenaris i els laboratoris.