L’aprovació dels nous Pressupostos espanyols garanteix l’estabilitat i continuïtat de la legislatura. De fet, reforça la majoria de la investidura, dóna marge de maniobra per avalar altres accions polítiques i permet jugar amb la geometria variable per tirar endavant determinades lleis. Si l’executiu de Sánchez i Iglesias aconsegueix reeditar aquests acords per als grans temes de la legislatura, segur que aquesta podrà esgotar els quatre anys amb facilitat. Per tant, els Pressupostos marquen un punt d’inflexió. Però no només perquè tenir els comptes aprovats és important per poder afrontar la greu crisi del covid, sinó també perquè s’ha hagut de superar un llarg procés de negociacions que ha permès una significant fita: mai abans tants partits havien votat a favor d’uns pressupostos.

És cert que encara cal superar la tramitació del Senat, però tot sembla indicar que abans d’acabar l’any estaran aprovats. Per això, ara el més important és la gestió de la pandèmia, amb les seves implicacions i conseqüències socials. Cal que ara tots els partits que hi han votat a favor dediquin els seus esforços a estudiar mesures per evitar els contagis però, alhora, que permetin mantenir la majoria d’activitats econòmiques. Perquè és un equilibri que sembla impossible i té riscos, però pot determinar el futur més immediat i la capacitat de recuperació de diferents sectors. I, evidentment, aquest és un dels punts més destacats de l’agenda política, però n’hi ha d’altres.

Caldrà veure si les properes setmanes hi ha algun canvi pel que fa a la posició de l’executiu espanyol per alliberar els presos polítics. Després de la denegació del tercer grau, aquest és ara un tema que requereix exigències i pressions. Cal diàleg per arribar a acords com els que han permès l’aprovació dels nous comptes, però cal que aprofitin aquest escenari per seguir fent acció política. L’objectiu ha de ser, sens dubte, una llei d’amnistia. Tots els partits catalans estan instaurats en la precampanya per a les eleccions del 14 de febrer, però no poden oblidar que a Madrid la legislatura continua i sembla que tindrà llarg recorregut. Sense l’alliberació dels presos i el retorn dels exiliats difícilment es podrà obrir una negociació política sincera que permeti abordar l’encaix real entre Catalunya i Espanya.