Els propers dies 15 i 16 de juliol l'Assemblea Nacional Catalana consultarà les seves bases sobre si l'entitat ha d'exigir a les institucions catalanes la celebració d'un referèndum vinculant d'independència per decidir el futur col·lectiu del país. "Vols que l'ANC exigeixi a les institucions catalanes que convoquin el poble de Catalunya a un referèndum per decidir sobre la independència?", aquesta és la pregunta concreta que hauran de respondre els socis. 

De fet, les entitats de la societat civil no són les úniques que aquests dies han situat aquest tema en el centre del debat i l'agenda política. La CUP també ha emplaçat el president català, Carles Puigdemont, a celebrar una cimera al Palau de la Generalitat per acordar "el com i el quan" d'un referèndum unilateral d'independència (RUI). El full de ruta amb el qual Junts pel Sí es va presentar a les eleccions del 27 de setembre no incloïa la possibilitat de convocar un referèndum unilateral. Tot i així, els cupaires consideren que les forces que defensen el dret a decidir, per tant, Junts pel Sí juntament amb Catalunya Sí Que Es Pot han d'unir esforços per tirar-lo endavant.

La llei catalana de consultes populars referendàries, una possible via?

És probable que si l'executiu català opta per convocar un referèndum sense l'autorització de l'Estat espanyol, des de Madrid s'actuï de forma immediata davant del Tribunal Constitucional. Segons la jurisprudència del TC, la celebració del referèndum podria ser contrari a allò que dictamina la Constitució espanyola. Tot i així, actualment està vigent una llei catalana de consultes popular referendàries. Es tracta de la Llei 4/2010  que preveu un procediment per tirar endavant un referèndum amb l'autorització de l'Estat espanyol i que, de moment, encara no s'ha utilitzat mai ni l'executiu català ha expressat públicament la possibilitat de recórrer a aquesta via.

Com es podria tirar endavant?

Aquesta llei catalana preveu fins a tres iniciatives institucionals per tirar endavant el referèndum i, alhora, també planteja una proposta que caldria que desenvolupés la pròpia ciutadania. Aquestes vies permetrien demanar formalment al govern espanyol la celebració d'un referèndum i, alhora, podrien totes quatre ser presentades de forma simultània. Aquestes iniciatives haurien de sortir del govern de la Generalitat, el Parlament català -tot i que la llei només exigeix que sigui una cinquena part dels diputats de la cambra o dos grups parlamentaris qui ho sol·licitin-, els municipis -és necessari que ho demanin un 10% dels ajuntaments i que aquests representin com a mínim a 500.000 habitants però només comptant amb els que formen part de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) ja s'assoleix aquest percentatge- i la via popular -que podrien ser entitats com l'Assemblea Nacional Catalana o Òmnium Cultural-.

Si les quatre propostes es demanessin al mateix temps això podria, segons fonts consultades per Racó Català,  reforçar la mobilització i el suport ciutadà d'aquesta votació. Malgrat això, és probable que, si no hi ha grans canvis en la formació d'un nou executiu al capdavant de la Moncloa, es denegués altre cop la celebració d'un referèndum mitjançant aquest procediment legal.  Però malgrat la negativa del govern espanyol amb el referèndum, el TC no podria suspendre immediatament aquesta Llei catalana.

La Llei 4/2010, un salvaconducte per la independència?

La Llei 4/2010 va ser recorreguda davant del TC pel govern espanyol però l'alt tribunal va aixecar-ne la suspensió. Per tant, la llei es pot aplicar i, alhora, aquest fet fa més difícil la seva suspensió automàtica si el govern espanyol decidís, de nou, recórrer-la. Tot i així, el Consell de Garanties Estatutàries va fer un dictamen l'any 2010 en el qual considerava que no es podia convocar a través d'aquesta llei un referèndum d'independència. La llei en si, però, no especifica que no es puguin fer aquest tipus de consultes.

A partir del dia 17 de juliol es coneixeran els resultats de la consulta de l'ANC i, segons ja han avançats fonts de l'entitat, si guanya el posicionament a favor d'exigir un referèndum vinculant d'independència, aquesta postura podria agafar més volada i ser un dels punts claus i vertebradors de la pròxima Diada. Al mateix temps, caldrà veure els passos que farà l'executiu català que, de moment, ha assegurat que no preveu la celebració de cap cimera com demanava la CUP per acordar una data per a un referèndum unilateral d'independència.