La política és una escenificació constant. Un missatge, un gest o un tweet ha d’estar ben estudiat abans de ser executat. Res no pot ser fortuït. Com diuen els bons oradors, la millor improvisació és la que es prepara. Sempre ha estat així. Però darrerament hem vist com els discursos augmenten de to i les formes s’exageren fins a nivells desorbitats. La picabaralla entre el ministre Borrell i el diputat Rufián ens ho va evidenciar. Però la llista és llarga, aquest no és un fet aïllat. I comença a ser preocupant. Els circs dialècticsque abans només vèiem a Twitter ara ja han penetrat a les nostres cambres de representants.

I com es pot frenar? Potser ja és massa tard. Les xarxes socials s’han convertit en una eina més per fer política. És cert que, si s’utilitzen bé, ajuden a democratitzar els missatges. Però no es pot confondre Twitter amb el faristol del Parlament o del Congrés. I, de vegades, alguns parlen creant tweets. És a dir, busquen la frase que els permeti obri un informatiu de televisió i fer una piulada que es converteixi en trending topic.

Però la política no és un circ! Cridar, faltar el respecte, parlar de “golpistas” o arrencar llaços d’un hemicicle no hauria de comportar més vots. Si això succeeix és perquè els votants compren un discurs reaccionari. I és aleshores quan VOX aconsegueix escons als nostres Parlaments. Les formes expliquen el fons. I alguns decideixen meditadament sortir a l’escenari sense cap màscara.

No necessiten amagar-se per aconseguir vots. I tampoc volen fer allò que és, o hauria de ser, essencial en política: arribar a consensos. I l’explicació és ben clara: els acords poden rebaixar les diferències ideològiques que té cada formació. Si els escenaris de confrontació i disputa donen més rèdits electorals, no hi ha cap incentiu per arribar a consensos. Les campanyes electorals són permanents, per tant, cada imatge i cada paraula pot convertir-se en un vot. Tot s’hi val per aconseguir el poder. Tot. Fins i tot, discursos construïts a base de mentides. La realitat ja s’esforçarà per contrastar-los i, si això no passa, potser algun partit haurà aconseguit sumar un nou escó. VOX ja ha aterrat a Andalusia, però aviat pot ser al Congrés o al Parlament català. O ens esforcem per frenar la polarització mediàtica i discursiva o el foc esdevindrà incontrolable.