Amb un llarg aplaudiment han rebut els diputats de totes les forces polítiques de la cambra catalana diferents membres de la Comissió per la Dignitat, d’entitats de la memòria històrica i familiars de víctimes del franquisme. 40 anys després de la mort del dictador, aquest dimecres el Parlament de Catalunya ha donat llum verda a la llei que declara nuls els consells de guerra sumaríssims imposats pel règim franquista a Catalunya des del 1938 fins al 1975. Aquesta llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, aprovada amb els vots a favor de Junts pel Sí, la CUP i Catalunya Sí Que Es Pot, és el resultat final d’una proposició que la Comissió de la Dignitat va fer arribar a totes les forces amb representació parlamentària.

'No es pot ser demòcrata sense ser antifranquista'

Els tres partits que han tirat endavant aquesta llei lamenten que "malgrat totes les peticions fetes des de Catalunya al llarg de molts anys, cap govern de l’Estat espanyol, sigui del color polític que sigui, ha estat capaç de fer un acte similar". En aquest sentit, afegeixen que la "constant negativa" de l’Estat espanyol "només es pot entendre en el context d’una democràcia feble, incapaç de reparar les persones represaliades per motius polítics".

La diputada Montserrat Palau, de Junts pel Sí, ha explicat que "no es pot ser demòcrata sense ser antifranquista” i que, per tant, "ha arribat el moment d’assumir la responsabilitat històrica del Parlament de Catalunya".

D’altra banda, la diputada de la CUP, Mireia Boya, ha denunciat que a través de la legalitat  es justificava "l’encobriment de la barbàrie i la persecució". Alhora, ha assegurat que amb aquesta "llei sobirana” s’ha posat "punt i final a la impunitat” i a uns processos que "van vulnerar els principis fonamentals del dret". El diputat Joan Josep Nuet, de Catalunya Sí Que Es Pot, ha assegurat que tots aquells judicis "van ser una farsa" i ha criticat que, fins avui, el Parlament "no ho hagi dit".
 
 
Quins procediments estableix la llei per declarar nuls els judicis franquistes?

El text preveu que sigui el departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya qui emeti els certificats de nul·litat del procediment i la sentència que va emetre el règim franquista. Els processats o els seus familiars hauran de fer la sol·licitud pertinent perquè la conselleria pugui actuar. 

Quan i per què el govern català de la república va perdre les plenes competències en l’àmbit judicial?

L’abril del 1938, ja en plena guerra civil espanyola, les forces franquistes van derogar l’estatut de Catalunya del 1932. Aquell text estatutari atorgava plenes competències judicials a l’executiu català. De fet, el text aprovat avui en seu parlamentària detalla que, d’acord amb l’estatut del 32, la resolucions del consell de guerra es van fer "vulnerant les competències de la legalitat llavors vigent".