Fa pocs dies, la Plataforma per la Llengua va fer públic el seu informe anual. Les dades són realment preocupants. Segons l’entitat, des del 2005 s’ha perdut mig milió de catalanoparlants. I, al conjunt dels Països Catalans, només un 32,4% de la població parla habitualment en català. Amb aquestes xifres, el president de la Plataforma, Òscar Escuder, afirmava: “Si continuem a aquest ritme, anem pel pedregar”.

Per això, em preocupa que els nens i nenes no tinguin referents audiovisuals en català. Miren la majoria de sèries i dibuixos i es distreuen amb videojocs en castellà. Per això, l’ús del català va caient en picat. La meva generació va créixer amb el Super3. Miràvem Doraemon, Les tres bessones i Bola de Drac. Però ara la televisió pública catalana no ofereix una programació atractiva, de qualitat i ambiciosa en llengua catalana per a les criatures. I això és un gran problema de país.

Evidentment, el model televisiu i el consum d’audiovisual ha canviat. Alhora, Internet també s’ha incorporat a l’equació. Però això no és una excusa; al contrari, hauria de ser una oportunitat. Més plataformes on difondre els continguts, més possibilitats per arribar a nous públics, noves maneres d’oferir els productes en llengua catalana.

Però la realitat ens demostra que els nens no miren ni dibuixos ni pel·lícules en català. I, conseqüentment, el seu ús va disminuint. De fet, un estudi de la Plataforma per la Llengua també alertava que un 35% de les converses a l’hora de jugar es fan en català a l’educació primària i només un 15% a la secundària. I si les generacions futures no l’utilitzen habitualment és difícil poder mantenir viva una llengua.

Per això, m’alegra veure com TV3 és capaç de fer un programa com l’InfoK, un informatiu excel·lent. Però m’entristeix que els petits de casa no mirin dibuixos en català i que després, malgrat viure en un ambient catalanoparlant, durant les converses barregin molt vocabulari en castellà. Només amb compromís, persistència i coherència aconseguirem que el català sobrevisqui. Si volem un Estat hem de conservar la llengua. I els mitjans públics juguen un paper primordial.

Ara que s’han de dissenyar els nous pressupostos potser és un bon moment per tornar a posar el debat sobre la taula. De fet és un debat que sempre hi és, mai ha marxat. Cal generar continguts en català per als nens i s’han de fer pensant en els formats que consumeixen i els interessos que tenen. Ja és tard, però qualsevol acció serà benvinguda.