Ni un pas enrere. Endavant. Amb convicció, fermesa i esperança. No pot ser de cap altra manera. Tenim força i arguments. Tenim raons i il·lusions. Tenim el poder de la democràcia i el diàleg. Tenim l’orgull d’un poble pacíficament mobilitzat. Tenim presos polítics i persones que s’ho han jugat tot per fer possible aquest camí. Malgrat que hi hagi decisions que no entenguem o no compartim, hem de seguir.

Dibuixarem nous horitzons. Evidenciarem davant de tot el món -i d’una Europa que intenta no mirar-nos als ulls- que el Govern espanyol i el seu sistema polític i judicial està totalment podrit. Que Espanya necessita canvis i reformes si vol sobreviure. Però ho demostrarem perquè -malgrat que creguin que no és així- volem que es basteixi un estat de dret més fort, democràtic i transparent. Un país que sigui capaç de reconèixer el valor i la riquesa de la plurinacionalitat. Que entengui i respecti les diferents idees polítiques, de dretes i d’esquerres, nacionalistes i independentistes. Que treballi per construir i no per destruir i menystenir diferents llengües i cultures. Que sigui capaç de reconèixer que Catalunya és una nació i que ha de poder donar resposta a les demandes ciutadanes que es manifesten al carrer i a les urnes. Els clams majoritaris haurien de ser innegociables, només es poden negociar les condicions i l’execució. Aquesta és i ha de continuar sent l’escut dels independentistes.

Cal fer autocrítica, evidentment. Reconèixer els errors, explicar com han anat les coses. Això no ens ha de fer por. Ser capaç de detectar els errors és l’única manera d’avançar, de rectificar, de tornar-se a aixecar amb el cap ben alt. Les febleses d’avui poden ser les fortaleses d’un futur immediat. L’engranatge del moviment sociopolític català ha estat capaç d’anar-se adaptant a cada context polític. Ha evolucionat i ha demostrat, any rere any, que no té aturador. Per tant, confieu en les properes eleccions. Si la gent sempre ha respost, també ho farà ara. Actuarà amb responsabilitat. Votarà i permetrà posar punt i final al 155 i a l’actitud autoritària del govern de Rajoy. Guanyarà l’autogovern català i, conseqüentment, la nostra escola, la nostra sanitat, els nostres serveis socials, la nostra cultura, els nostres mitjans de comunicació. Guanyarem tots.

Ells s’esforcen per fer-nos creure que els mestres o periodistes adoctrinen, però és una manera de reconèixer que han perdut la partida. Que si no controlen TV3, Catalunya Ràdio i l’Agència Catalana de Notícies, no poden manipular el seu discurs. Saben que els professionals de l’educació eduquen, no adoctrinen, i expliquen als més petits que la pau, la democràcia i la llibertat són els valors més preuats d’un poble cohesionat i integrador. Per tant, si seguim dempeus, ells no se’n sortiran. Els mitjans públics seguiran treballant amb la professionalitat que sempre els ha caracteritzat. La comunitat educativa és forta i capaç de donar resposta a qualsevol insult i desconsideració.

El dia 21D es produirà una nova i gran mobilització. Una imatge de resiliència, de perseverança. Això no té aturador. Els recorreguts poden ser llargs i plens de revolts però sempre hi ha camins per recorre’ls si hi ha voluntat de fer-ho. No existeixen els negres, ni tan sols els grisos, només hi ha marge per al blanc esperançador. El que dissabte passat va il·luminar els carrers de Barcelona i que el 21D omplirà les urnes de vots. Votant ho aconseguirem. Quan es facin públics els resultats, els senyor Rajoy s’haurà d’empassar el 155. Ell ha convocat les eleccions i haurà d’acatar el que els ciutadans decideixin. Aquest no serà un referèndum -sense garanties, com ell diria- sinó unes eleccions autonòmiques que ens poden fer avançar cap a l’objectiu final. Per dignitat i per persistència, ho aconseguirem.