Vivim en un context d’autèntica anormalitat i no podem cansar-nos de repetir-ho. Com a periodistes hem de fer tot el possible perquè no es normalitzi aquesta situació. Tenim la responsabilitat i l’obligació moral de treballar en aquest sentit. Som un altaveu i hem d’aprofitar-lo. Hem d’explicar les irracionalitats i les injustícies. Hem de denunciar les resolucions judicials que argumenten políticament l’empresonament de Junqueras, Forn i els “Jordis”. I que és un delicte de prevaricació denegar l’euroordre de detenció de Carles Puigdemont sol·licitada per la fiscalia quan aquest va decidir viatjar a Dinamarca perquè, segons Llarena, tenia la “finalitat de buscar la detenció”. Un fet que, segons el mateix magistrat, podria distorsionar el ple d’investidura. Des de quan un òrgan judicial fa interpretacions polítiques?
No és normal que el Govern espanyol prohibeixi la candidatura de Puigdemont com a president de la Generalitat. És un acte il·legítim que el president de la cambra catalana demani una reunió amb el president Rajoy i aquest la rebutgi. També és inaudit que alguns diputats electes no puguin ser presencialment a l’hemicicle per celebrar el ple d’investidura. Ni hauria de ser normal veure el parc de la Ciutadella farcit de furgonetes de la Policia Nacional inspeccionant, fins i tot, el clavegueram per evitar que Puigdemont pugui arribar al Parlament de Catalunya.
Des del mitjans de comunicació hem d’explicar aquesta situació d’extrema excepcionalitat. Hem de treballar per no contribuir a la construcció d’una societat anestesiada. Necessitem uns mitjans crítics per poder viure en un país madur que sigui capaç de mantenir-se dempeus i de canalitzar les injustícies en arguments.
És la nostra feina i necessitem fer-la amb exemplaritat, honestedat, sinceritat i rigor. Davant les mentides i difamacions que alguns mitjans llencen a tort i a dret, cal que expliquem les coses pel seu nom. És necessari perquè els ciutadans transformin els fets en arguments i pensaments sòlids que ens permetin revertir qualsevol desraó.
És l’únic camí per seguir construint. Per seguir somrient. Hem de ser capaços de posar bona cara al mal temps. Hem de lluitar pels nostres drets. I una manera de fer-ho és, evidentment, narrant les injustícies. Recordeu les paraules de Montserrat Roig: “La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini”. Necessitem un país informat perquè pugui decidir amb llibertat.