En un discurs de poc més d'una hora per demanar la confiança als membres de la cambra, el president del govern de Catalunya, Carles Puigdemont, ha explicat que la voluntat de convocar un referèndum segueix vigent. L’executiu vol seguir el full de ruta traçat en la sessió d'investidura i perseguirà l'acord fins el darrer dia per a fer un referèndum acordat amb l'Estat espanyol.

Puigdemont ha anunciat que la data del referèndum serà, a tot estirar, la segona quinzena de setembre de 2017. Conscient de la possible negativa de l’estat espanyol per celebrar aquesta votació, el president ha assegurat aquesta oferta “no caduca” però “no paralitza”. Així ha volgut deixar clar que el govern català tirarà endavant un referèndum ja que considera que el defensen el 60% dels ciutadans. En aquest sentit, ha especificat que el calendari dels 18 mesos i les bases fonamentals del procés es mantenen intactes.  

L'inici d'una cadena de confiances fins que Catalunya esdevingui un estat independent

El president Puigdemont ha començat el seu discurs destacant l'excepcionalitat de la situació, donat el nom del candidat -que ha qualificat d'imprevist-, la durada de la legislatura, el rebuig de l'aprovació dels pressupostos i, per últim, la moció de la confiança a la qual se sotmet.

El president ha exposat que si no es ratifica la confiança, s'assumirà sense cap retret, però que si es ratifica s'encetarà una cadena de confiances que continuarà fins que Catalunya esdevingui un estat de ple dret. En aquest sentit, Puigdemont s'ha compromès a treballar amb més coordinació amb els grups que li atorguin la confiança i seguir amb el programa de govern sorgit de la sessió d'investidura.

Les línies de govern

El desplegament de la hisenda pròpia, la voluntat de lluita contra el frau fiscal, el desenvolupament de la llei de transparència -més estricta que l'homologa espanyola-, són exemples que ha posat Puigdemont sobre l'acció de govern. També ha mencionat les actuacions “primordials” com la partida oberta dels criteris menjador, l'increment de docents a les escoles d'alta complexitat o ajuts urgents per al pagament del lloguer.

Segons ha afirmat, s'està treballant en mesures concretes, documents i actuacions materials, que afecten tots els àmbits: des de la seguretat a les comunicacions, el reconeixement internacional del nou estat català, la protecció social, el subministrament energètic, els centres de recerca i un llarg etcètera. El president ha explicat que en el moment de ser cridats a les urnes, els ciutadans tindran a disposició la informació sobre les estructures d'Estat per poder-se pronunciar “amb coneixement de causa”, en el moment de ser cridats a les urnes.

Els pressupostos com a escull de la legislatura

El discurs de Puigdemont ha tocat el tema dels pressupostos, per assumir que moltes propostes que es plantejaven no s'han pogut dur a terme. Per aquest motiu, Puigdemont ha demanat que si algú no vol aprovar-los, no li atorgui la confiança. De fet, reclama la confiança per aplicar “el pla de govern que va rebre l'aprovació de la majoria absoluta del Parlament”.

Els pressupostos han de servir al país, millorar les condicions de vida dels ciutadans, fomentar la reactivació econòmica per crear llocs de treball de més durada, tenir un sistema educatiu de serveis socials, entre d'altres propostes que ha recollir el president. Puigdemont ha explicat que els comptes haurien de servir per defensar el país dels tractes injustos respecte el govern de l'estat espanyol que en la seva deriva de recentralització asfixia les finances i perjudica tots els catalans, “els independentistes i els que no ho són”.

Catalunya com a clau de governabilitat a l'Estat espanyol

Puigdemont s'ha referit al govern espanyol en funcions, per destacar la imatge negativa que està donant arreu del món i la incertesa que ocasiona al món empresarial. “L’estat espanyol ha comprovat ja dues vegades que d’esquena a Catalunya no es pot governar”, ha afegit el president.

Les 3 fases clau per entendre el procés de construcció de Catalunya com a estat independent

En primer lloc, el cap de l’executiu ha subratllat que aquest procés ha de culminar amb una fase “participativa, ciutadana i associativa” perquè els ciutadans “permetin amb el seu vot la proclamació de la independència”. Tot i així, també ha recordat que un dels principals objectius del govern és finalitzar les estructures d’estat i, en aquest sentit, ha assegurat que a finals de juliol del 2017 la cambra catalana aprovarà les lleis “perquè Catalunya funcioni com a estat independent”. Finalment, Puigdemont considera que aquest procés necessita “una plena internacionalització”.

Primeres reaccions al discurs

La CUP, en roda de premsa posterior, ha afirmat que estan d'acord amb què el referèndum és l'única opció possible però veu poc recorregut a la via pactada. Els socialistes catalans han volgut deixar clar que el debat de demà serà “fallit” si es desconeix si la CUP donarà suport als pressupostos. Catalunya Sí Que es Pot s'ha expressat en aquestes mateixes paraules però ha valorat positivament el referèndum ja que considera que és un “punt de trobada”. Des d'aquest grup s'han queixat que no coneixen els pressupostos, que van lligats a la qüestió de confiança, i han dit que “no donaran cap xec en blanc”.

Segons Ciutadans, el cap de l'executiu s'ha vist obligat a celebrar aquesta sessió perquè va “confiar amb un partit anticapitalista i assembleari” i, alhora, han volgut deixar clar que les seves pretensions “divideixen i no uneixen”. Per la seva banda, el PP considera que la proposta de “referèndum o referèndum” es tradueix, políticament, amb “conflicte o conflicte” i ha reclamat “solucions i convivència” per als catalans. Finalment, des de Junts pel Sí han destacat que afegir la proposta del referèndum “millora el full de ruta” i garanteix “la validació de tot el procés”.