És tot un plaer poder escriure aquestes ratlles per celebrar que el portal Racó Català fa 20 anys. Dues dècades de treball i compromís polític, social i cultural. Dues dècades intentant explicar la realitat del conjunt dels Països Catalans. No és fàcil aconseguir aquestes metes. Per tant, primer de tot: enhorabona equip, col·laboradors i lectors! Aquesta és, sens dubte, una felicitació que cal fer extensible a totes les persones que, en un moment o altre, han contribuït a fer-lo créixer.

En segon lloc, espero que em permeteu, estimats lectors i companys, que pugui compartir amb tots vosaltres el meu recorregut per aquest espai d’informació i debat. Cal que ens remuntem 6 anys enrere, a principis del 2013. Aquest és el moment en què aterro a la redacció de Racó Català i que, gràcies a les persones que hi havia en aquell moment, començo a aprendre -i molt- sobre la política dels Països Catalans. Sí, al llarg dels anys que vaig treballar al Racó Català vaig poder escriure sobre diferents temes culturals o socials, però sempre vaig centrar part dels meus esforços a les qüestions polítiques. De fet, mentre treballava en aquest portal vaig treure’m la carrera de Ciències Polítiques i de l’Administració. Per tant, suposo que per defecte professional i per interessos personals, vaig concentrar-me en aquest pilar informatiu. Uns anys més tard, al 2015, vaig assumir la tasca de redactora en cap i vaig poder gaudir-ne fins al maig del 2018, quan vaig tancar la meva etapa per centrar-me en un nou projecte periodístic.

És evident que la meva trajectòria en aquest portal no es pot deslligar dels esdeveniments polítics que es van viure al Principat durant tots aquests anys. El 9N, diferents cites electorals -catalanes, municipals, espanyoles, europees-, Diades, l’1O, plens intensos al Parlament de Catalunya -com els del 6 i 7 de setembre de 2017- o la declaració d’independència. Tots aquests esdeveniments, i molts més, els vaig seguir com a periodista amb l’acreditació de Racó Català. Dies que han determinat l’agenda política del país, que han condicionat molts escenaris i que va ser un plaer poder viure de ben a prop per explicar-vos-se’ls. Recordo molt bé el títol de l’article que vaig escriure la nit del 6 de setembre del 2017, el dia que el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del referèndum: “Crònica d’un ple desconcertant cap a la desconnexió”. Va ser una jornada maratoniana, crec que és el dia que he sortit més tard de la cambra catalana. Va ser un dia on es va fer evident el xoc de trens i, probablement, és quan s’obre la crisi institucional que ha acabat portant alguns dels seus líders al Tribunal Suprem. Aquell dia van aflorar els debats de legalitat i legitimitat dins l’hemicicle. Sens dubte, de tots els anys que vaig treballar a Racó Català, els mesos de setembre i octubre del 2017 van ser els més complicats: els que vam dormir menys hores i que vam redactar a un ritme més frenètic. Però també he de dir -amb sinceritat- que va ser tot un privilegi. Perquè sabia que escrivia per a uns lectors implicats amb els anhels de llibertat i democràcia. Relatava uns fets, però això em va permetre conèixer i entrevistar a diferents persones. Gent amb qui després he tornat a coincidir i amb qui he teixit bones relacions professionals i d’amistat.

Començava aquest article felicitant-vos, però el que realment crec que he de fer és un gran agraïment: GRÀCIES! Per l’oportunitat, pels anys de treball amb vosaltres i per la feina que seguiu fent. Racó Català ha estat, és i continuarà sent una de les eines imprescindibles per entendre la nostra realitat sociopolítica i per salvaguardar una llengua i cultura. Com canta el grup Obeses “mentre quedi algú dempeus que hi confiï cegament, m’has de creure si et dic que ens en sortirem”. Endavant! Queden molts capítols per escriure.