Ja fa dos anys d’aquell inquietant mes de març. A principis del 2020 no sabíem que en poques setmanes tot es capgiraria i que la nostra vida canviaria sense avisar-nos. Dos anys d’un llarg confinament, de dies de neguits i molts dubtes, de persones aïllades i familiars malalts, d’hospitals desbordats i residències d’avis en situacions límit. Dos anys de gel hidroalcohòlic, mascaretes, testos i distàncies forçades. Dos anys d’una pandèmia mundial que ha sacsejat la nostra manera d’entendre la quotidianitat i les relacions socials.

Dos anys que han fet estralls econòmics i humans. Dos anys que han obert unes ferides que costaran de cicatritzar. Durant mesos vam veure com la mort podia agafar una velocitat ferotge i inhumana i com, malgrat tot, ens havíem d’aferrar a la vida. Perquè hem viscut dos anys de canvis constants, incerteses incòmodes, però durant aquests 24 mesos tot ha seguit avançant.

Per això, quan el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, afirma que enguany s’imagina un Sant Jordi entrant a les llibreries sense mascareta encara ens costa de creure. Els 23 d’abril dels anys prepandèmia els recordem amb una alegria desmesurada i un ambient radiant. Els carrers plens de parades de llibres i roses, la gent passejant i la primavera fent esclatar els seus millors colors. I, per sort, l’any passat vam recuperar, a mig gas, aquesta celebració.

Per tant, imaginar que aquest 2022 tot serà “com abans” és una sensació difícil de descriure. Que la literatura i la cultura ens retornin a una vida llargament esperada és, sense dubte, el millor presagi. Perquè a poc a poc hem après a conviure amb el virus però també necessitem reviure aquelles situacions aparentment insignificants que ara ens semblen imprescindibles. Una abraçada o un petó entre dos enamorats, un autor somrient a un lector després d’haver-li signat el seu darrer llibre, un florista preparant les roses més vermelles o un llibreter recomanant un llibre. Allò que sempre havíem fet sense que res ens dissimules els llavis.

Per això, visualitzem un Sant Jordi especial. Volem que la cultura ens obri la porta a una vida sense mascaretes. Amb tota la prudència necessària, però amb l’alegria de celebrar i estimar la vida. I de fer-ho entre llibres i roses.